El passat divendres 24 de març va tenir lloc la IV Jornada Món Empresarial a la Sala 3 del Palau 5 al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, dins el marc del Saló dels Màsters i Postgraus, Futura. La cita va reunir degans i presidents dels col·legis professionals, gerents de fundacions, associacions i institucions, a més d’experts de l’àmbit de l’empresa que van oferir la seva opinió sobre el rol de la dona a les organitzacions, especialment als càrrecs de més responsabilitat, a més d’incidir en les vies i estratègies a seguir a l’hora d’impulsar la seva visibilitat en un món generalment dominat per homes.
En col·laboració amb Fira de Barcelona, Món Empresarial va organitzar una de les activitats que enguany van donar el tret de sortida al Saló dels Màsters i Postgraus, Futura. Sota el títol, “Les dones als col·legis professionals: impulsem junts el canvi!”, la IV jornada organitzada per la publicació d’economia i empresa va posar el focus en la poca presència i visibilitat que encara tenen les dones en l’àmbit tant col·legial com laboral, sobretot quan es tracta d’accedir als càrrecs de major responsabilitat i d’aportar el seu valor afegit a les empreses.
L’editora de Món Empresarial i Mundo Empresarial, Laura Pons, va ser l’encarregada d’obrir l’acte i donar la benvinguda als assistents.
A continuació, la presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) i codirectora d’Amat Immobiliaris, Joana Amat, va abordar la ponència “Passos per arribar a la coresponsabilitat social”, on va recordar la història d’Amat Immobiliaris, empresa que va fundar el seu pare, Joan Amat, el 1948 i que, amb gairebé 80 anys d’història, ja ha assolit la tercera generació i és un exemple d’organització que ha lluitat sempre per transformar el seu sector i aconseguir l’apoderament de la dona treballadora. De fet, fins el 2008 va ser una empresa només formada per dones. I és que quan Joan Amat va morir “amb només 27 anys, la meva mare, que en tenia 25, va decidir triar el camí més difícil i continuar amb l’empresa familiar en una època en què, pel sol fet de ser dona, no la volien enlloc (va arribar a perdre el 50% de la clientela). Això, però, la va fer més forta i va decidir que demostraria que les dones soles se’n podien sortir”, va explicar la ponent.
Apostar per una plantilla formada únicament per dones, però, va ser un risc que, segons la presidenta de FIDEM, es va poder minimitzar gràcies a dos factors clau. D’una banda, Amat Immobiliaris sempre va tenir passió per la innovació, així, per evitar la pèrdua del talent -“que s’esdevenia sobretot amb la segona maternitat”-, van entendre que la tecnologia podia ser el seu aliat i van instaurar mesures de conciliació com ara el primer call center 24 hores d’Espanya o un sistema de teletreball que, si bé en un primer moment va ser un fracàs –“Internet anava a pedals l’any 2004”- ara funciona perfectament i en el seu moment va permetre de crear una plataforma on-line de servei al client molt valorada pels seus usuaris, entre d’altres.
El segon factor que explica el tarannà especial de l’empresa, segons Imma Amat, és que Amat Immobiliaris ha volgut competir sempre des de l’ètica: “Haver anat a cobrar el lloguer pis per pis des que tenia 14 anys em va donar una veritable lliçó de vida”, reconeixia la presidenta de FIDEM davant de l’auditori. I és que aquesta tasca la va posar en contacte amb una pobresa que tenia majoritàriament rostre de dona. Per això, a l’empresa van decidir que “hi hauria unes línies vermelles que no traspassaríem mai”; així, des d’aleshores la companyia tracta d’evitar els desnonaments aplicant una política d’assessorament realista que, segons Amat, “a curt termini és un desavantatge respecte de la competència, però a llarg termini, no”.
Finalment, per tal de desmuntar un dels tòpics amb els quals es va atacar l’empresa durant els anys que només va estar formada per una plantilla de dones (“ens deien que només contractàvem dones perquè els pagàvem menys sou”), el 2008 Amat Immobiliaris va incorporar els primers homes amb total paritat salarial “i es va acabar el problema”, va sentenciar la seva codirectora.
La ponent va cloure la seva intervenció recordant que la coresponsabilitat social requereix un canvi cultural i “fer entrar l’home a la llar perquè la dona pugui estar a l’empresa”.
Múltiples sostres de vidre
A continuació, el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Daniel Faura, va començar la seva ponència “Avancem, però queda molt per fer, i és cosa de tots/totes!” advertint que parlaria més de dones que de col·legis i admetent que fins que no va rebre la invitació de Món Empresarial per intervenir a l’acte, aquest era un tema “que no estava a la meva agenda”. Un cop acceptat, però, el “repte”, va recopilar les darreres xifres sobre presència femenina en diversos àmbits (laboral, acadèmic, col·legial). Entre les dades que va mencionar el ponent, podem citar les següents:
En l’àmbit laboral, Faura va destacar que només hi ha un 4% de dones amb càrrecs de direcció general a les empreses incloses a la llista Fortune 500 i va puntualitzar que si bé les dades sobre atur o retribució han millorat respecte dels anys durs de la crisi, les dones encara en pateixen les conseqüències amb més cruesa.
En l’àmbit acadèmic, i on les xifres van sorprendre més a Faura -“la meva sorpresa ha estat espaterrant en veure-les”, va exclamar davant l’auditori-, l’anomenat sostre de vidre “comença amb el Doctorat”, va recordar el ponent. Així, mentre que el nombre de titulats de Màster és del 53% de dones i del 47% homes, la presència femenina cau fins al 40% quan parlem d’investigació i docència i el percentatge de Catedràtiques només és del 21%; a més, de 76 universitats espanyoles, només 9 tenen rectores, 3 a la pública i 6 a la privada, segons dades de l’Instituto de la Mujer para Igualdad de Oportunidades aportades pel president dels auditors catalans.
Pel que fa a la desigualtat als col·legis professionals, Faura va constatar que en les activitats professionals, científiques i tècniques sense entrar en càrrecs directius sí que gairebé s’assoleix la paritat (49,68% dones), en canvi la presència de dones als consells generals dels col·legis professionals encara és insuficient amb només un 12% de presència femenina. Una xifra que el ponent reconeixia que tampoc no millora gaire al seu propi col·legi on el nombre de sòcies al consell directiu només és del 16%. Per això, i “a partir de la provocació que Món Empresarial m’ha fet convidant-me a aquesta jornada, proposo que hi hagi una comissió de paritat al meu col·legi, però amb presència també d’homes”, va dir el president dels auditors catalans. Al seu parer, si bé la dona ha de ser al capdavant d’aquest canvi, “l’home no se’n pot quedar al marge”.
Finalment, Faura també va reconèixer que als col·legis encara falta perspectiva de gènere perquè el masclisme -“també el femení”- segueix molt present a la societat. Una societat on cal trencar encara amb molts estereotips de gènere, per exemple, en els processos de selecció. Per això, l’expert va exhortar a usar currículums sense especificar el gènere per tal que les incorporacions al món laboral siguin per mèrits i no per cooptació.
Ampliar la mirada de gènere
La darrera ponència, titulada “Estratègia: obrir-nos per tenir influència”, va anar a càrrec de la degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Núria Carrera, que va començar la seva intervenció explicant com la seva principal tasca ha consistit a fer una “posada a punt” del seu col·legi en l’àmbit de l’apoderament de la dona. Per això, primer s’han dedicat a localitzar les dones que han influït positivament en aquest sentit en els col·legis, “una tasca que ha resultat força difícil”, reconeixia la ponent, i després han aconseguit recopilar i integrar mirades diferents per enriquir el seu procés de creixement. A més, Carrera ha engegat un equip de treball anomenat “Les veus del col·legi” que posa a l’abast dels mitjans de comunicació un grup de 50 expertes llestes per intervenir “quan se’ns demana una opinió”.
La degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya també va subratllar que estan aprenent a “assenyalar el que s’ha de fer o no s’ha de fer, perquè ens toca posar sobre la taula el que no va bé i estem disposats a treballar per millorar-ho”. Així mateix va recordar que cal apropar-se a la ciutadania, fer autocrítica i estar alerta amb el llenguatge que encara “no és de gènere”. En aquesta línia, Carrera va anunciar que “hem impulsat un codi de bones pràctiques amb mirada de gènere” per avançar en l’ètica dins de l’organització.
Un cop finalitzades les ponències, es va obrir un torn de preguntes i debat amb l’auditori.
Va cloure l’acte la intervenció de Montse Basora, directora operativa d’Emprenedoria a Barcelona Activa que va subratllar com l’Ajuntament de Barcelona és una institució pionera on la perspectiva de gènere comença a ser una realitat i s’està aplicant a la política municipal. Així, va recordar com més de 600 dones van passar l’any passat per l’Escola de Dones Emprenedores d’aquesta institució i com, enguany, s’amplia el focus i l’Escola s’anomenarà de Dones Directives, Professionals i Emprenedores. A més, a partir del setembre, va anunciar Basora, hi haurà un programa específic per posar fi al problema clau de l’emprenedoria femenina: el finançament.
