És viable una Catalunya independent des del punt de vista polític, jurídic i econòmic? La resposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) és que sí. L’òrgan consultiu, que al llarg del darrer any i mig, i a petició de la Generalitat, ha estudiat quins serien els aspectes necessaris per dur a terme el procés sobiranista a Catalunya, ha publicat 18 informes –recollits en El llibre blanc sobra la transició nacional– on ha analitzat des de la viabilitat de la seguretat social pròpia a com serien les relacions comercials entre el nou Estat i Espanya i el cost total del procés.
Així, per exemple, ha decretat que un improbable boicot comercial de Madrid no seria un argument de pes per frenar la independència ja que “difícilment superaria el 2% del PIB català”. El CATN també ha conclòs que per tal d’adaptar el nou Estat a les exigències de la UE només caldria “crear ex novo alguna estructura administrativa o bé reforçar els mitjans materials o personals d’alguns dels organismes o estructures”, i es mostra a favor de mantenir l’euro com a moneda d’ús comú. Pel que fa als reptes en matèria de seguretat interna i externa, si bé en els seus informes l’òrgan consultiu no acaba de concretar si caldria crear un exèrcit, sí que recomana, en canvi, que el nou Estat mantingui estretes relacions amb els EUA, sigui membre de la Organització per a Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i valori el paper de l’OTAN a favor de la pau.
Quant a la viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent, partint de les balances de 2011 i utilitzant el mètode del flux-monetari, el Consell Assessor assegura que el guany fiscal per a les arques de la Generalitat seria de 5.810 milions d’euros. A aquesta xifra, a més, caldria sumar-hi 7.184 milions d’euros, fruit de deixar de participar en la futura amortització del deute espanyol. En total, doncs, calclula que el benefici en el pressupost anual seria de prop d’11.600 milions d’euros, el que representa un 5,9% del PIB.
D’altra banda, el CATN també ha valorat el cost que suposaria la independència unilateral. Així, si finalment no s’arribés a un acord amb Espanya, les despeses inicials del nou Estat (de prop de 4.500 milions d’euros mensuals) es podrien finançar mitjançant préstecs a entitats financeres o emeten deute i bons patriòtics.
