Força països democràtics avançats són Estats federals, com els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, Canadà, Bèlgica i Suïssa. En canvi, totes les dictadures són estats centralistes. Espanya no és un país tan descentralitzat perquè hi ha una recentralització que genera més ineficiència i major ineficàcia.
Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB, politòleg i sociòleg.
Continua el debat públic sobre el ‘procés’ català i prossegueix la gairebé inexistent reflexió sobre els grans avantatges econòmics de disposar d’un Estat federal. Els uns als altres es fan retrets partidistes i alimenten polèmiques estèrils en lloc d’abordar una discussió seriosa, acadèmica i professional sobre per què la descentralització contribueix a un major creixement econòmic en els països democràtics.
Caldria que les elits econòmica i política espanyoles s’adonessin que si el federalisme funciona bé al principal país del món, Estats Units, i al principal país de la Unió Europea, Alemanya, llavors també pot funcionar bé a Espanya
Aeroports centralistes
N’hi hauria prou amb un sol exemple per a entendre que la descentralització dona beneficis econòmics als països federals. La gestió aeroportuària a Espanya pateix el centralisme i es fa seguint el model centralista de França. Això va causar que, des del Govern espanyol, es prengués la decisió política de construir aeroports ineficients i força buits, com Castelló, Huesca-Pirineos, Ciudad Real, Lleida, Vitoria, Madrid-Cuatro Vientos, Córdoba, Logroño, Vigo, Burgos, León, Salamanca, Granada-Jaén, Almería, Jerez i un llarg etcètera.
El centralisme ha produït que es creïn aeroports a tort i a dret perquè ningú no s’ha fet responsable políticament del malbaratament, i, en alguns casos, fins i tot, malversació en la construcció d’aquestes infraestructures.
Aeroports federals
En canvi, si Espanya fos un Estat federal i l’aeroport de Barcelona-El Prat fos gestionat, no des de Madrid, sinó des de Barcelona, ja sigui per la Generalitat de Catalunya, per un consorci públic-privat, per una empresa privada o per una empresa pública autonòmica-municipal, llavors l’aeroport de Barcelona podria créixer amb més eficiència i eficàcia, com passa a l’aeroport Internacional Hartsfield-Jackson d’Atlanta, el més transitat dels Estats Units. Però, perquè això passés, caldria que a Espanya existís una cultura política federal.
El federalisme existiria a Espanya si s’acceptés com a normal que l’aeroport Barcelona-El Prat arribés a tenir més nombre de vols i passatgers que l’aeroport de Madrid-Barajas Adolfo Suárez. En això consisteix ser un Estat federal.
Corredor del Mediterrani
Una de les mostres més clares del centralisme polític espanyol és la surrealista proposta que el Corredor Mediterrani passi per Madrid. Aquesta infraestructura caldria que fos una realitat improrrogable, atès que suposaria clars beneficis econòmics, tant per al sector turístic com en el plànol cultural i a nivell industrial. Però l’empresa pública Adif pretén que el Corredor Mediterrani sigui literalment la “connexió entre Madrid i Europa” (sic). Això és impensable en un país federal.
Washington mai no podria prendre la decisió política de prohibir, obstaculitzar o impedir que les seus de la Coca-Cola, Delta Air Lines i la televisió CNN estiguin a Atlanta, Geòrgia, un Estat americà sureny. Doncs bé, la pretensió d’una empresa pública com Adif de fer passar el Corredor del Mediterrani per Madrid seria com si el Govern dels Estats Units fes mans i mànigues per traslladar a Washington la CNN, Delta Air Lines, la Coca-Cola i la gestió de l’aeroport d’Atlanta.
Recentralitzar Espanya
Als Estats Units a ningú no se li ocorre frenar políticament des de Washington D. C. el motor econòmic de Califòrnia, Texas o Nova York. Però això és el que fa Espanya quan frena l’autogovern de Catalunya i Euskadi amb la recentralització de l’Estat autonòmic.
Caldria que les elits econòmica i política espanyoles s’adonessin que si el federalisme funciona bé al principal país del món, Estats Units, i al principal país de la Unió Europea, Alemanya, llavors també pot funcionar bé a Espanya.
