Per definició, la balança de pagaments és el registre comptable sistemàtic de les transaccions econòmiques entre residents i no residents d’un país durant un període de temps determinat.
DR. ONOFRE MARTORELL CUNILL. Degà-president del Col·legi d’Economistes de les Illes Balears.
Com tot document comptable, segueix la regla de la partida doble, i totes les operacions s’anoten dues vegades: una primera, a la columna d’ingressos o variació neta d’actius, i una segona, a la columna de pagaments o variació neta de passius. Lògicament, com tot document comptable, el seu saldo final serà equilibrat, però els diferents saldos parcials obtinguts fins a acabar el document reflectiran dèficits o superàvits de balança de pagaments que contenen una informació molt rellevant per interpretar l’estat d’una economia.
Un dels saldos més utilitzats és el saldo de balança de pagaments per compte corrent, o capacitat o necessitat de finançament d’una economia. Tal com passa en una empresa, una situació de dèficit en les transaccions corrents d’un país comportarà l’aparició de passius o la disminució d’actius per compensar aquest saldo, mentre que un superàvit en aquestes operacions generarà un augment dels actius o disminució neta dels seus passius (per exemple, deutes). D’aquesta manera, dèficits prolongats d’un país en les seves operacions corrents implicaran un creixent endeutament públic o privat, o alternativament la venda d’actius (empreses, accions, immobles) a particulars, empreses o institucions no residents. D’aquesta manera, situacions prolongades de dèficit implicaran una major vulnerabilitat del país i en minvaran la sobirania, mentre que, alternativament, l’acumulació perllongada de superàvits tendirà a sobrevalorar els actius del país (entre ells, la seva moneda) fent-ne menys competitiva l’economia.
La situació ideal per a una economia serà posseir una balança de pagaments equilibrada de manera que períodes de lleugers dèficits s’alternin amb períodes de superàvit, per tal que no condicionin l’objectiu últim, que és el d’obtenir el màxim creixement econòmic del país i el màxim benestar dels seus ciutadans. Precisament, el Producte Interior Brut (PIB), la magnitud normalment emprada per mesurar el creixement econòmic, és, també, una magnitud comptable lligada a la balança de pagaments. De fet, comptablement, el creixement d’un país és la suma del creixement de la demanda interna i de la seva demanda externa, essent aquesta última el saldo net de la balança de pagaments de les partides de Béns i serveis.
En món cada vegada més globalitzat, la balança de pagaments es converteix en un instrument cada vegada més valorat.
