Necessitem empreses que creixin en facturació i en marge. I aquest creixement només té una font: els clients. Volem tenir més clients, o clients més diversos; volem tenir clients que ens deixin un bon marge. L’únic creixement sostenible és el que et donen els clients que, d’una forma sostinguda, permeten obtenir resultats positius que financen noves expansions.
XAVIER MARCET. Vicepresident del Grup Marlex
Una part d’aquest creixement basat en clients pot venir de la innovació. Venim d’un moment en què la innovació ha estat molt de moda. La innovació és important perquè ens acosta al futur, i tenir futur és el que totes les empreses desitgen. Hem parlat tant d’innovació que l’hem banalitzada. A força de parlar-ne, hem donat la falsa aparença que és fàcil. I no ho és. La innovació és molt difícil.
Ens agrada molt veure els grans innovadors com a herois. N’admirem la visió, els esforços i la resiliència. El nostre santoral d’innovadors és ple de persones que van saber assumir riscos i que no es van deixar intimidar pels fracassos, sinó que en van aprendre. Però ens costa aprendre la lliçó. Ho veig en moltes empreses que, de vegades, tenen departaments d’innovació que estan més a prop de ser funcionaris de la innovació que no pas emprenedors disposats a persistir en les seves passions i conviccions.
Siguem clars. Innovar és molt difícil. Molt. De vegades requereix esforços gairebé tan importants com els que els fundadors van haver de fer per crear l’empresa. Innovar en alguna cosa que tingui un impacte elevat en els resultats de l’empresa, és a dir, que generi nous ingressos i beneficis significatius, és realment complicat.
Quan veig un departament d’R+D amb molta gent, desconfio. Hi veig processos més sofisticats, però no hi veig brillantor als ulls. Veig que per a tot cal molt temps i molts diners. Però la innovació no es fa només amb temps i diners. Es fa anant-hi de debò. Amb molt compromís. Amb més decisions que reunions i amb sistemes de governança de la innovació just in time. És el comitè d’innovació qui es reuneix cada vegada que un projecte necessita una decisió que els seus responsables no poden prendre per si sols.
El nostre santoral d’innovadors és ple de persones que van saber assumir riscos i que no es van deixar intimidar pels fracassos, sinó que en van aprendre
Els projectes d’innovació van de debò i no poden ser interromputs constantment. Per això cal adaptar les agendes al projecte, i no els projectes a les dinàmiques directives. Algunes empreses inverteixen molt en innovació i, de vegades, només creen museus de prototips. Els equips d’innovació han de sentir que el futur de l’empresa és a les seves mans. I aquest futur depèn més de vendre coses noves que no pas del fet que aquestes coses siguin més o menys disruptives. Cada vegada crec més en la innovació protagonitzada per equips petits, en què ningú no pot ser un espectador i en què ningú no es dedica a sobrediagnosticar.
Una empresa innova quan tota l’organització es prepara per innovar. Una empresa innova quan hi ha empatia amb el client i amb la tecnologia. Si els enginyers no parlen amb els comercials ni visiten amb ells els clients, les possibilitats que tot surti malament són altíssimes. Tothom ha d’estar involucrat a l’hora d’escalar les propostes d’innovació. Sense una gran solidaritat interna al voltant de la innovació, simplement no passa res.
Ara la innovació ja no està tan de moda, però amb la IA, en què copiar ja no serà un art sinó un automatisme, serà més necessària que mai. Fonamentar el creixement en la innovació és una passarel·la cap al futur.
