Sens dubte la crisi econòmica que estem encara vivint
ha estat la més llarga i profunda de la nostra història recent. Si analitzem qui s’ha vist més afectat per la recessió a nivell empresarial, sembla que les petites i mitjanes empreses han estat les més castigades per la caiguda de demanda i la sequera creditícia.
ANTONI CAÑETE. Secretari general de Pimec.
Entre els anys 2008 i 2014, quan s’entreveuen senyals de recuperació, es van destruir 250.000 petits negocis a Espanya, amb la seva nefasta repercussió sobre l’ocupació. Els concursos de creditors van assolir nivells màxims durant aquests infaustos anys, encara que moltes pimes ni tan sols han pogut tancar de forma ordenada. La pèrdua de teixit productiu és tan greu com la destrucció d’ocupació que aquest fet genera.
L’entorn general no ha ajudat precisament en aquests anys. Els impostos no han parat de pujar; sobretot les retencions i pagaments a compte, que han restat liquiditat a les empreses. Els costos de l’energia s’han disparat igualment, situant a Espanya en nivells rècord a Europa. Els costos de personal només s’han retallat per a col·lectius i situacions concretes, sense la rebaixa general de cotitzacions socials que se’ns havia promès.
Les empreses que han sobreviscut segurament tenen bons productes, però sobretot han sabut adaptar-se al nou entorn i trobar fórmules imaginatives per continuar. Estem davant d’un nou concepte d’intangible, l’autèntic R+D de les pimes: la imaginació i la dedicació. Potser s’hagi de computar aquest concepte en els balanços, com passa amb les patents i altres actius intangibles.
