Mostrant: En Portada

0

Abans de res, preguntem-nos què és l’”economia circular”, una expressió que ha assolit notable protagonisme en els últims temps, accentuant l’atenció que se li presta des del decenni passat.
Segons la doctrina de la Unió Europea, “l’economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’estén”. Es tracta, resumint molt, de reduir els residus al màxim, donant-los l’oportunitat, mitjançant el seu reciclatge, de generar valor.
El Parlament Europeu va votar afirmativament la Resolució 2017/2211 que, entre altres, “demana a la Comissió que, amb vista al proper període de programació, desenvolupi una metodologia de seguiment pertinent, amb indicadors adequats, que permetin una millor supervisió de la contribució de la política de cohesió a la consecució d’una economia circular a fi d’oferir un retrat més precís de les condicions ambientals i socioeconòmiques”.
Com exposar els avantatges i inconvenients d’implantar l’economia circular? Vegem-ho en el següent DAFO.

Més
0

És el comissari europeu més jove, tant de l’equip d’Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb només 30 anys, Virginijus Sinkevičius s’encarrega d’una de les carteres més clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el “comissari millennial”, però abans d’arribar a ocupar aquest càrrec, ja havia estat ministre d’Economia i Innovació de Lituània. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevičius té entre les seves responsabilitats l’estratègia de biodiversitat de la UE de cara les pròximes dècades, i també promoure les polítiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l’estratègia de sostenibilitat de la Comissió Europea passa per la creació d’un Pla d’Economia Circular que Sinkevičius va presentar el març passat, i que fixa les línies mestres per a una transformació de l’economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no només per aconseguir que els objectes tinguin més vida útil, sinó, també, per reconèixer el “dret a reparar” o promoure el disseny urbà sostenible.

Més
0

L’ahir del nostre Sistema Nacional de Salut (SNS), de què encara no ens hem desenganxat, ens implica en el present i des d’un passat recent limitacions importants per fer front als quatre reptes a superar per tenir futur: la crisi econòmica, la crisi de model sanitari assistencial actual, la crisi…Més

0

Té una bona salut, el nostre sistema sanitari? Quina valoració els mereix la resposta de la sanitat pública i la sanitat privada a la crisi de la Covid-19 fins ara? Quins reptes i oportunitats creuen que hauran d’afrontar la sanitat pública i privada en els propers mesos? Diversos experts i…Més

0

Amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19, l’economia s’ha aturat a tot el món. La recessió és global i tindrà profunds efectes en diferents sectors, no només en el turístic o el de les línies aèries, sinó que també tindrà els seus efectes en la banca.

Més
0

L’actual situació que estem vivint a causa de la crisi del coronavirus està redefinint el nostre concepte de business as usual, estrenyent el temps de presa de decisions i posant en escac la nostra habilitat per mantenir la capacitat operativa prèvia als estats de confinament.

Més
0

En l’article “Radiografia del sector bancari espanyol a mitjans de 2019”, del professor Antoni Garrido, hem repassat els canvis substancials que s’han produït en el sector bancari espanyol des de l’esclat de la crisi financera el 2008 i hem vist quina és la situació en la qual es troba el sector en aquests moments. En aquest article partirem d’aquelles conclusions i esbossarem una agenda amb un horitzó 2025 per a una evolució saludable del sector.

Més
0

Vivim en un món interconnectat, potser és el fet diferencial del nostre present. Els mòbils que tots portem a la butxaca i l’accés a Internet han modelat una nova manera de viure. Tots fem servir aplicacions (Apps en l’argot derivat de l’anglès que ens envaeix), i ens fixem en què fan, converses escrites o dictades amb els grups d’amics i coneguts (Whatsapp, Telegram…), reproduïm pel·lícules (Netflix, HBO..) i milers de possibilitats més. Sabem què fan, no com ho fan. Però sense el com no existeix el què. Som els enginyers, majoritàriament els “telecos” els que possibilitem aquest nou món.

Més
0

Fa set anys que Oriol Mitjà treballa en cos i ànima per eradicar el pian, una malaltia que no mata però que destrossa les vides d’aquells que la pateixen. Metge i investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Mitjà i el seu equip saben que si tot continua pel bon camí passaran a la història per haver acabat per sempre amb una infecció que afecta aproximadament 80 milions de persones a tot el món, sobretot nens. Amb ell hem parlat sobre com la seva lluita des de la petita illa de Lihir (Papua Nova Guinea) ha fet efecte.

Més
1 2 3 11