Revista d'Anàlisi Plural

“El dia que esgotem els recursos ens adonarem que el capitalisme era un sistema criminal”

0

Entrevista a Arcadi Oliveres, doctor en Ciències Econòmiques i professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB

Arcadi Oliveres
Arcadi Oliveres.     / CEDIDA.

Jesús Abad

En el llibre Diguem Prou! queda palès que no anem bé. Hem de fer algun canvi profund?
Crec que és obvi i és necessari que es produeixi un canvi radical davant l’actual situació social, econòmica i política. Hem de dir que les coses poden canviar, perquè certament hi ha recursos per a què tothom visqui bé, si estan ben administrats. No hem de mantenir aquesta situació d’injustícia.

Segons les seves tesis, ens hem d’acostumar a llegir notícies sobre, per exemple, desnonaments, o hauríem de dir tots prou?
No ens hem d’acostumar a escoltar aquestes notícies i sí a fer que els propòsits com la dació en pagament, per una banda, i el lloguer social, per una altra, comencin a funcionar. Cal que la legislació canviï. Evidentment, els bancs no tenen pas dret d’abusar dels seus clients i d’intentar desnonar persones, sobretot en determinades condicions. Els bancs haurien de tenir, encara que ja sé que no en tenen, un mínim d’esperit ètic en el seu comportament.

La solució passaria per assenyalar cap a la banca ètica?
Sens dubte, jo diria que hi ha molts defectes en l’actual sistema, i un d’ells és el defecte de l’organització financera que tenim en la nostra societat. La banca, tal com existeix, com a mínim s’ha de transformar. I com s’ha de transformar? Doncs, com dieu molt bé, en direcció cap a la banca ètica, i també, no ho oblidem, en direcció cap a la banca pública.

Vostè no s’amaga. En més d’una ocasió ha qualificat de delinqüents els banquers.
I tant. No tots, evidentment. N’hi ha que són ben honrats, però jo diria que molts dels banquers no ho són i altres responsables de les finances, tampoc. Li puc assegurar, per exemple, que els set darrers ministres d’economia dels Estats Units, en cinc casos els ministres i en dos casos el viceministre, abans de ser-hi ministres d’Economia treballaven en una única banca nord-americana, que es diu Goldman Sachs. Hi ha diferents indicis que demost ren que aquest a banca nord-americana ha comès delictes tota la vida.

Podríem dir que a hores d’ara el sistema capitalista ha tocat fons?
Penso que va tocar fons fa molts anys, però com que és un sistema absolutament agressiu, un sistema injust i criminal, cal que desaparegui molt aviat. Molta gent ho comença a veure, primer, per les injust ícies que genera, que són col·losals, i segon, per la destrucció ambiental que fem de la Terra. El dia que esgotem els recursos ens adonarem que el capitalisme era un sistema criminal.

Mentrestant, estem sedats mirant el futbol o programes del cor?
Bé, però això no és nou. Els romans ja parlaven de pa i circ. Fa 2.000 anys que és així… Però això no ens ha de fer pensar que sempre serà igual. Avui en dia, tenim molts recursos tècnics per poder viure bé.

“Segons els inspectors d’Hisenda, el frau fiscal representa 93.000 milions [d’euros cada any]. Si perseguissin aquests irresponsables i aconseguissin aquests milions, les pensions es podrien pujar més d’un 80%”

Potser podríem començar per aprimar l’Estat…
Penso, que l’Est at s’ha d’aprimar, però des del punt de vista del Govern central. A Espanya, de cada 100 euros que gasta l’Administració pública, 51 els gasta el Govern central, 33 els gasten les autonomies i 14 els gasten els ajuntaments. A Suècia, els ajuntaments gasten el 55% dels diners públics. Això vol dir que l’Estat central s’ha d’aprimar i els ajuntaments s’han d’engreixar.

Creu que l’euro, tal com el coneixem, té els dies comptats?
A mi m’agradaria molt , perquè no s’hauria d’haver aprovat mai en països febles com Portugal, Espanya, Grècia o Malta. Una moneda única, quan les altres polítiques com les socials no són úniques, no té sentit. La demostració de què l’euro ha estat un desastre la tenim tots quan comprovem la capacitat adquisitiva dels salaris. En els últims anys, com que ja no podien devaluar la pesseta, han devaluat els salaris.


Diguem PROU!

Indignació i respostes a un sistema malalt

I la tendència és a que desaparegui la classe mitjana?
Penso que els passos van encaminats cap aquí. Totes les estadístiques mostren un augment enorme de les grans fortunes i d’aquells que tenen uns ingressos que ni tan sols superen el salari mínim. Aquesta és una mostra més dels desastres que genera aquest sistema que cal destruir de seguida i que es diu capitalisme.Ens haurem d’oblidar, doncs, d’aquell Estat del benestar?
No, al contrari. Ara tenim més possibilitats que mai de conduir aquest Estat del Benestar, sempre que siguem capaços de produir les transformacions pertinents. El sistema de pensions suposa per a Espanya 115.000 milions d’euros cada any. Per contra, segons els inspectors d’Hisenda, el frau fiscal a l’Estat espanyol representa 93.000 milions d’euros. Si perseguissin a q ue st s ir r e sponsa ble s i aconseguissin aquests milions, les pensions es podrien pujar més d’un 80%, que no estaria gens malament. Per tant, l’Estat del Benestar no fracassa, els que el fan fracassar són aquells indisciplinats que creuen que poden fer el que volen i burlar-se de la resta de la societat.
Diguem PROU!
Arcadi Oliveres
136 pàgines
ISBN: 978-84-15002-94-8
Angle Editorial

 

Els comentaris estan tancats.