Porta quasi dues dècades dedicades en cos i ànima a aquest negoci familiar, però encara té temps per a altres iniciatives com ara ajudar a consolidar el paper de la dona en el món empresarial o contribuir a diverses organitzacions de caire social. I és que la presidenta de Basi, SA, i d’Armand Basi, SL, té molt clar que el retorn a la societat és un tema cabdal dins i fora de l’empresa. Hi parlem.
Text: Emma Bouisset
Fotos: Basi, SA
Abans d’incorporar-se a Basi, SA, va estudiar biologia i es va dedicar a la investigació. Com es viu la transició del laboratori al taller de confecció i a l’oficina?
Vaig néixer en una “família amb fàbrica” (aleshores no en deien d’empresaris), i vaig viure aquest món des de petita, vaig sentir la il·lusió que els meus pares tenien per l’empresa. I això, juntament amb la meva experiència en el camp de la investigació em va servir moltíssim. D’una banda, haver après a treballar amb molta observació, rigor, fer recerca per tal de crear hipòtesis de treball, desenvolupar el treball en concret, obtenir uns resultats, avaluar-los, treure unes conclusions, presentar-les en públic (en un congrés o a un client), etc., em va donar una metodologia de treball que serveix moltíssim per al món empresarial. I, de l’altra, vaig aterrar en una companyia que coneixia molt bé i el meu
pare, amb qui vaig tenir la sort també de compartir molts anys a l’empresa, em va fer un relleu fantàstic perquè en el moment que jo vaig arribar, ell es va dedicar a fer tasques d’assessor, estava al consell, però deixant-me fer moltíssim, sense interferir. Va ser una transició molt bona.
“Les dones hem de donar-nos visibilitat, generar oportunitats i aprofitar-les”
Vostè és la tercera generació al capdavant de la firma, i, segurament, n’haurà vist de tots colors, però s’esperava que la crisi els afectaria fins al punt de reestructurar el negoci i deixar de fabricar a Espanya per convertir-se únicament en distribuïdors?
Ja feia anys que érem conscients que seguir fabricant a Espanya seria complicat. Abans de la crisi, Espanya i Portugal van ser el motor de fabricació per a moltes marques del món. Després això va passar a mans dels països de l’est europeu i, finalment, de l’est asiàtic. Era lògic que això havia de passar, encara que no sabíem quan. Nosaltres vam allargar el màxim possible la fabricació aquí perquè sempre hem considerat que, a part del nivell de qualitat, et proporciona molta agilitat. És cert que el tema del preu no era tan positiu, però aquest no va ser el motiu perquè deixéssim de fabricar a Espanya. El problema va raure en el fet que van anar desapareixent esglaons imprescindibles de la cadena: tintorers o acabadors, per exemple. Ara sembla que tothom s’omple la boca dient que està tornant la fabricació a Espanya. És veritat, no hi ha problemes a l’hora de trobar gent que cusi, però quan necessites procediments intermedis per a certs tipus de productes és quan vénen les dificultats. Falten esglaons de la cadena.
Quins reptes ha suposat per a la seva firma produir a l’estranger?
Nosaltres ho fem a través de França. Els encarreguem la comanda i ells ho produeixen en els seus centres. Per tant, és força senzill. Ara bé, ens hem hagut de reorganitzar i planificar amb més temps, perquè no són tan ràpids com nosaltres. T’has d’adaptar a les noves circumstàncies per tal de poder sobreviure. I d’això les empreses en sabem molt.
Pel que fa al canal de venda, molt han canviat les coses des que la seva àvia va obrir, l’any 1948, el primer local al seu jardí de Gràcia i, 10 anys més tard, el seu pare la primera fàbrica al carrer Balcells. Internet ha suposat tota una revolució. Com valoren les vendes en línia?
Som de les poques marques que venem a través de tots els canals: botigues multimarca (minoristes), grans magatzems, botigues pròpies i franquiciades, outlet i Internet (des del mes de novembre del 2015 amb plataforma pròpia). Les vendes en línia les valorem molt positivament, sobretot en el cas de Lacoste. Un dels grans objectius de la marca és estar a prop de la gent jove i la venda per Internet ens està ajudant molt. A banda de la quantitat de clients, també estem contents per la qualitat del públic que hi accedeix i compra. I el gran avantatge de la venda per Internet és que és la botiga més gran que pots tenir perquè t’hi cap tot el producte; en qualsevol altra botiga, per molt gran que sigui, sempre hi ha limitació d’espai.
I pel fet d’estar obert 24 hores, creuen que el comerç electrònic és la solució per posar fi a la polèmica sobre els horaris comercials?
El comerç electrònic hauria de ser complementari amb el fet que es poguessin obrir les botigues amb llibertat. Jo sóc partidària que cada botiga –segons la seva ubicació, productes, etc.– pugui fer horaris diferents. En el nostre cas, filem prim perquè aquesta gestió és fonamental. Per exemple, tenim una botiga a Vigo que obre i tanca depenent dels horaris d’arribada dels creuers. Penso que hem de tenir les eines i la capacitat d’adaptar els horaris a les necessitats dels nostres clients.
“Ara sembla que tothom s’omple la boca dient que està tornant la fabricació a Espanya. És veritat, no hi ha problemes a l’hora de trobar gent que cusi, però quan necessites procediments intermedis per a certs tipus de productes és quan vénen les dificultats. Falten esglaons de la cadena.”
Segona pregunta estrella: és possible conciliar en el sector del comerç?
Per què el comerç concilia pitjor que la gent que treballa en un hospital o en un restaurant o el conductor d’autobús? Totes aquestes persones també tenen família. Cada persona ha de trobar una feina que s’adapti una mica a les seves circumstàncies personals i preferències. Perquè que es pugui obrir 24 hores no vol dir que s’hagi obrir 24 hores, com ha passat en el cas de les farmàcies. Ara n’hi ha d’obertes amb diferents horaris i tu utilitzes la que més et convé. I no s’ha enfonsat el món. Al final és una qüestió de flexibilitat i trobo que vivim en un país que ens legisla massa i el que ens han de demanar és rendiment de comptes si no ho fem bé.
L’any 2004, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora li va concedir el premi per la trajectòria a l’empresa familiar. Quins valors defensa la nissaga dels Basi?
L’esforç, la honestedat i tenir cura de les persones (en una empresa familiar, la manera de fer i ser de la família té tendència a implantar-se en la cultura de l’empresa. En general, a Basi la gent treballa molts anys amb nosaltres, i tot i que hem crescut, el tracte continua sent molt personal). També la responsabilitat i la qualitat dels nostres productes. I la innovació i la creativitat. Són valors que ja va implantar la meva àvia.
És l’única dona membre del consell d’administració de Fira de Barcelona. És possible trencar el sostre de vidre?
S’ha de treballar, es requereix esforç, fer les coses bé per iniciativa pròpia, i donar-te visibilitat. Sobretot això últim. Costa que les dones esdevinguin visibles. Jo mateixa també he viscut etapes durant les quals era invisible, ningú no em deia res. Ara fa un any que sóc presidenta de Grup Set i una de les tasques que fem és treballar per aconseguir aquesta visibilitat. Cada dia, quan tot repassant els congressos que s’han fet veiem que només hi han participat homes, ràpidament enviem una carta als organitzadors o els contactem directament si els coneixem i els comentem aquesta absència. I al meu despatx tinc llistes amb noms de dones i cada vegada que em truquen per convidar-me a
qualsevol acte i no hi puc anar, dono noms perquè les truquin, les coneguin. Perquè nosaltres mateixes tenim part de culpa que això passi: no ens fem públiques, no ens relacionem com caldria. Hem de generar oportunitats i aprofitar-les. És molt difícil que et vinguin a buscar a casa!
“Que es pugui obrir 24 hores no vol dir que s’hagi obrir 24 hores, com ha passat en el cas de les farmàcies. Ara n’hi ha d’obertes amb diferents horaris i tu utilitzes la que més et convé. I no s’ha enfonsat el món. Al final [l’horari comercial] és una qüestió de flexibilitat i trobo que vivim en un país que ens legisla massa i el que ens han de demanar és rendiment de comptes si no ho fem bé.”
A Basi, però, vostès són tres dones al capdavant del negoci. Creu que a les empreses familiars es potencia una major reducció de les desigualtats de gènere?
Malgrat que no es pot generalitzar i tot depèn de les circumstàncies, possiblement a les empreses familiars tens més opcions. També és cert que cada empresa necessita un perfil de direcció diferent i pot donar-se el cas que els membres de la família no donin el perfil i s’hagi de buscar algú extern. Allò important és que la companyia pervisqui, i actualment les empreses familiars són, en aquest sentit, força pragmàtiques i valoren en cada moment què és més adient.
La indústria tèxtil està en el punt de mira quan parlem de sostenibilitat. Quines polítiques d’RSC tenen a Basi?
Les que tenen a veure amb el medi ambient, el món cultural, el social, etc. Nosaltres des de sempre hem ajudat la societat en tot el que hem pogut (el que ara s’anomena RSC), però no som massa de fer-ho públic. Col·laborem amb diverses iniciatives i organitzacions; no destinem tot el pressupost a un únic projecte.
La marca Barcelona és una aliada per a la seva companyia?
Sí, funciona com a aliada, perquè quan et presentes a qualsevol lloc del món i dius que ets de Barcelona se t’obren moltes portes. També a l’hora d’atraure talent internacional és una ciutat atractiva.
I el procés sobiranista, els ha afectat d’alguna manera?
Mai no ens han rebutjat per això. També és cert que el nom de Basi els despista bastant, es pensen que som italians…
On es veu d’aquí a 10 anys?
Jubilada, però molt activa. Ara ja ho faig, però m’agradaria seguir col·laborant en tasques socials. Això ho vaig aprendre quan vaig viure als Estats Units: la implicació social, a banda de amb diners, amb hores. Perquè fer un retorn a la societat em sembla cabdal.
Núria Basi Moré (Barcelona, 1953) és biòloga i investigadora de formació, sector al qual s’hi va dedicar durant quasi 20 anys. El 1998, la seva vida va donar un gir de 180 graus. Parlem de la seva incorporació al negoci familiar Basi, SA: primer com a subdirectora general, després com a consellera delegada i finalment, l’any 2005, com a presidenta. La seva tasca com a dona empresària l’ha feta mereixedora de diversos guardons, com el de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora o el premi IWEC (International Women’s Entrepreneurials Challenge). A més, juntament amb Carmen Mur van ser les dues primeres dones a entrar a la Junta Directiva de la patronal Foment del Treball Nacional. Actualment, Basi és presidenta de Grup Set, membre de la Junta Directiva de l’Agrupació Espanyola del Gènere de Punt (en va ser la vicepresidenta segona), del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona i del Consell Executiu de l’AECC Catalunya i dels patronats de l’Institut Guttmann i la Fundació Pere Tarrés, entre altres. El passat mes de juny va posar fi a vuit anys com a presidenta del Consell Social de la UPF, una experiència que per a aquesta empresària optimista de mena que afirma que sempre veu el got “no mig ple, sinó sencer”, ha estat molt positiva: “La recomanaria a qualsevol persona.”
