Revista d'Anàlisi Plural

Wirecard. El gran escàndol financer de l’era COVID

0

La fintech alemanya Wirecard, especialitzada en pagaments per Internet, era una empresa d’èxit que el 2019 facturava uns 2.000 milions d’euros anuals, tenia 5.300 empleats i havia rebut a Londres el prestigiós guardó Payments Awards. El 2020, en plena pandèmia del coronavirus, va saltar l’escàndol que va comportar-ne l’empresonament del conseller delegat i el col·lapse financer. Poc després, l’empresa va iniciar la liquidació.

 

Oriol Amat. Catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra.


“Seguirem creixent a un ritme fort. Tenim el potencial de portar el valor de Wirecard a més de 100.000 milions d’euros els propers anys.”

Markus Braun
Conseller delegat de Wirecard
(Declaracions fetes el 2018, quan Wirecard valia 23.000 milions d’euros)

 

Aquest article explica l’auge i la caiguda de l’empresa miracle que havia estat anomenada amb el sobrenom d’“El Google alemany”. Atès que a l’hora d’escriure aquest article encara no s’ha celebrat el judici sobre aquest cas, caldrà esperar la sentència judicial per conèixer amb més detall tot el que ha passat.

INICIS DIFÍCILS I PRIMERS ÈXITS
Wirecard va ser fundada el 1999 per Detlev Hoppenrath, expert en informàtica, que prèviament havia creat un dels primers antivirus. El 2002, després de la crisi de la bombolla puntcom, l’empresa va estar a punt de tancar. En aquell moment, però, el consultor informàtic Dr. Markus Braun va venir-ne al rescat i va passar a ser-ne el CEO. En poc temps, Wirecard va començar a guanyar diners prestant serveis de pagament per Internet a pàgines web especialitzades en apostes i pornografia, un segment en què els seus competidors no volien entrar. Aquestes pràctiques poc ètiques van motivar que el fundador de la companyia, Detlev Hoppenrath abandonés Wirecard.
El 2005, l’empresa es va fusionar amb Infogenie, companyia especialitzada en serveis d’informació per telèfon que cotitzava a la borsa alemanya, encara que a causa de la seva evolució negativa estava a punt de ser exclosa de cotització. Així, Wirecard va començar a cotitzar a la borsa de Frankfurt.
El 2006, Wirecard va crear el seu propi banc: Wirecard Bank AG. El 2007 va ampliar la seva oferta de serveis de pagament per Internet i va iniciar la seva expansió internacional. En pocs anys, ja tenia més de 45 filials als cinc continents.

El 2008, una associació alemanya d’accionistes va informar d’errors als comptes del 2007 de Wirecard. Tot i això, les autoritats alemanyes van acusar un directiu d’aquesta associació d’estar interessat a fer que les accions de Wirecard perdessin valor. Durant els anys següents, diversos mitjans de comunicació van anar emetent senyals que alguna cosa tèrbola passava a la companyia

COMENCEN A APARÈIXER AVISOS DE FRAU
El 2008, una associació alemanya d’accionistes va informar d’errors als comptes del 2007 de Wirecard. Tot i això, les autoritats alemanyes van acusar un directiu d’aquesta associació d’estar interessat a fer que les accions de Wirecard perdessin valor.

Durant els anys següents, es van anar produint senyals que alguna cosa tèrbola passava a la companyia. El 2014, el diari Financial Times va començar a publicar una sèrie d’articles titulada “House of Wirecard” on posaven en dubte els comptes de l’empresa. Periòdicament, i fins al 2020, empreses d’anàlisi com J. Capital Research, Zatarra Research i The Analyst van acusar Wirecard d’informació enganyosa als seus comptes, de tenir moltes filials que pràcticament eren inoperatives, i de rentat de diners i fraus a Visa i Mastercard . Tot i això, les autoritats alemanyes, en lloc d’investigar Wirecard, van acusar els denunciants de publicar informes falsos per manipular el preu de les accions. El 2017, els diaris Süddeutsche Zeitung i NDR van informar que Wirecard Bank processava pagaments a compte de casinos en línia il·legals. I, malgrat això, Wirecard va continuar creixent. El 2018, ja tenia un valor de 23.000 milions d’euros, superant el Deutsche Bank; la companyia va ser inclosa a l’índex DAX. Aquest índex, el principal de la borsa alemanya, reuneix les 30 empreses més grans cotitzades a la borsa de Frankfurt. Mentrestant, els ingressos i beneficis de Wirecard no paraven de créixer (vegeu la figura 1).

Pel gener del 2019, el Financial Times, arran d’una denúncia anònima, va publicar un article alertant que els comptes de l’empresa a Àsia contenien falsedats. En concret, va explicar que la major part de l’increment d’ingressos procedia de la filial de les Filipines, que estava domiciliada a la seu d’una petita companyia d’autobusos, i que les operacions consistien en vendes fictícies mitjançant empreses vinculades amb l’objectiu d’inflar les vendes i els beneficis.

Cada cop que s’acusava l’empresa de ser fraudulenta, Wirecard ho negava tot i, poc després, la cotització de les seves accions continuava pujant. La tardor del 2019, en un intent d’aturar les crítiques, Wirecard va contractar KPMG perquè investigués les acusacions de frau comptable. Aquest informe, emès el 27 d’abril del 2020, va concloure que no s’havien pogut detectar els fraus, però també indicava que a la consultora no se li havia subministrat tota la informació necessària per dur a terme la investigació. A continuació, les accions de Wirecard es van tornar a desplomar.

La tardor del 2019, en un intent d’aturar les crítiques, Wirecard va contractar KPMG perquè investigués les acusacions de frau comptable. L’informe de la consultora va concloure que no havia pogut detectar els fraus, però també subratllava que no se li havia subministrat tota la informació necessària per dur a terme la investigació

REGISTRE POLICIAL I DETENCIÓ DEL CEO
El 5 de juny del 2020, la policia va registrar la seu de Wirecard per buscar evidències del presumpte frau i el 18 de juny del 2020, l’auditor EY va fer públic que faltaven 1.900 milions d’euros als comptes de l’empresa a dos bancs filipins (aquests bancs van informar EY que els certificats dels 1.900 milions d’euros eren falsos). Les accions de la fintech es van enfonsar (vegeu la figura 2). En total, durant l’últim any, els seus accionistes van perdre més de 20.000 milions d’euros..

El 22 de juny del 2020, el CEO de Wirecard, Markus Braun, va ser arrestat acusat de falsejar les vendes i els comptes bancaris. Tres dies després, l’empresa va sol·licitar l’estat de fallida amb uns deutes de 4.000 milions d’euros. El número dos de l’empresa, Jan Marsalek, director d’operacions i membre del Consell d’Administració, va fugir i segueix en parador desconegut

El 22 de juny del 2020, Braun va ser arrestat acusat de falsejar les vendes i els comptes bancaris. També van ser arrestats el director financer, el director de comptabilitat i el director de la filial de Dubai. El número dos de l’empresa, Jan Marsalek, director d’operacions i membre del Consell d’Administració, va fugir i segueix en parador desconegut. En aquesta mateixa data, Wirecard va reconèixer que els comptes dels exercicis anteriors podien ser incorrectes. Diversos mitjans de comunicació van informar que, per enganyar els auditors, Wirecard feia servir empreses interposades que confirmaven les operacions i els saldos falsos. I per enganyar els supervisors borsaris, la fintech contractava advocats especialitzats a contraatacar les acusacions i, així, van aconseguir que les autoritats investiguessin més els denunciants que la mateixa Wirecard.

El 25 de juny del 2020, Wirecard va sol·licitar l’estat de fallida amb uns deutes de 4.000 milions d’euros. El juliol del 2020, la fiscalia alemanya va comunicar que, suposadament, Wirecard havia manipulat els seus comptes des de l’any 2014. A principis del 2021, després de conèixer-se que la Comissió Europea havia decidit investigar l’actuació dels organismes supervisors alemanys en relació amb Wirecard, es van produir les dimissions del president de l’organisme supervisor borsari i del president de l’organisme supervisor comptable.

D’aquest cas sorprèn que, malgrat els nombrosos avisos de frau, les autoritats alemanyes i els supervisors de borsa van perseguir més els denunciants que Wirecard. La moralitat és que cal fer més cas dels avisos de frau que de vegades podem llegir als mitjans de comunicació.

 

Enviar Comentari