Ferm defensor del valors tradicionals com l’esforç, el treball, la perseverança, i l’honestedat, Miquel Valls és un optimista de mena que sempre es mostrat avesat a veure el got mig ple. Així, al seu parer, xacres com ara la corrupció, l’atur o fins i tot problemes globals com el canvi climàtic i la crisi de refugiats han de tenir una lectura positiva: ens encaminen –necessàriament- cap a una societat més solidària i conscienciada. I és que per a aquest lletraferit amant de l’art que de jove sentia fascinació pel Capitán Trueno, Ladislao Kubala i la Vivien Leigh d’Allò que el vent s’endugué, “el millor encara ha d’arribar”. El seu proper repte? Aconseguir una nova llei de cambres catalana.
Text: Emma Bouisset Fotos: cedides
És Llicenciat en Econòmiques. Sempre va voler ser economista?Sí, de bon principi em vaig plantejar ser economista i dedicar-me al món de l’empresa. Sempre ho vaig tenir molt clar.
Era bon estudiant?
Molt, la veritat. És clar que no treia deus en totes les assignatures, però els podia treure en matèries tan dispars com les matemàtiques o la filosofia.
En què es gastava la paga setmanal?
En llibres. No feia altra cosa que comprar llibres. I no només relacionats amb l’economia i els seus clàssics; també en comprava molts d’història de l’art. A Batxillerat em va arribar a atraure molt el món de l’art i, de fet, encara ara m’atrau.
“A la vida del que treballa i té il·lusió, sempre hi ha oportunitats”
El primer que em ve al cap és el Capitán Trueno [riu]. Però com que sempre es diu algú relacionat amb l’esport i algú relacionat amb el cine, li diré Kubala i Vivien Leigh, que em va fascinar a Allò que el vent s’endugué.
I ara?
Ara a Janet Yellen, la presidenta de la Reserva Federals dels EUA, per la seva prudència.
La Barcelona de la seva infantesa i l’actual no tenen res a veure. Hem anat a millor o a pitjor?
Sense cap dubte, a molt millor en tots els sentits.
Què li manca i què li sobra a la ciutat que el va veure néixer?
Li manquen zones verdes i li sobren polítiques intervencionistes.
Barcelona (amb l’actual boom del turisme, el Mobile World Congress…) morirà d’èxit?
En cap cas. Cap ciutat mor d’èxit per ser més rica i per oferir un millor nivell de vida als seus ciutadans. Les ciutats poden morir per excés de regulació i de control, però no per generar riquesa.
El seu currículum és molt extens. A banda de desenvolupar la seva activitat professional principalment a La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, vostè ha estat vinculat a Fira de Barcelona, Fichet, la Corporació Catalana de Comunicació i la Fundació Conservatori del Liceu, a més d’exercir funcions executives en el grup familiar d’empreses Valls. Quina considera que ha estat la seva màxima fita?
He aconseguit molts èxits al llarg de la meva vida professional, però la màxima fita és sempre la propera. Sóc dels que penso que el millor encara ha d’arribar.
Sobre Barcelona: “Cap ciutat mor d’èxit per ser més rica i per oferir un millor nivell de vida als seus ciutadans. Les ciutats poden morir per excés de regulació i de control, però no per generar riquesa.”
Assolir amb èxit una nova llei de cambres catalana.
Ha pensat mai a llençar la tovallola?
Mai. En els moments difícils, que n’hi ha hagut, l’optimisme m’ha fet tirar endavant. Crec que sempre m’he caracteritzat per una actitud positiva enfront de les adversitats i això m’ha ajudat molt a no tirar la tovallola.
Creu que si nasqués ara tindria les mateixes oportunitats?
Sí. Considero que les oportunitats no depenen del moment, sinó de l’actitud i de la capacitat de treball. A la vida del que treballa i té il·lusió, sempre hi ha oportunitats.
Vostè ha tingut cinc fills. Quins valors podem inculcar a les noves generacions si vivim en un país on, segons el baròmetre del passat mes de febrer del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la corrupció és el segon motiu de preocupació dels espanyols, tan sols superat per l’atur?
Crec que els valors que s’han d’inculcar són els valors de sempre, els tradicionals. És a dir, l’esforç, el treball, la perseverança, l’optimisme i l’honestedat.
“En els moments difícils, que n’hi ha hagut, l’optimisme m’ha fet tirar endavant. Sempre m’he caracteritzat per una actitud positiva enfront de les adversitats i això m’ha ajudat molt a no tirar la tovallola.”
Aquest mateix informe indica que la crisi dels refugiats –el primer problema global- no està entre les preocupacions dels espanyols… Cap a on anem?
En el futur, cap a una societat més solidària. Finalment tothom serà conscient d’aquest problema.
D’altra banda, l’Institut de Política Familiar assenyala en el seu informe de desembre de 2015 sobre conciliació laboral i familiar a Espanya que aquesta és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals. Com podem trobar una solució a aquest problema?
La solució es troba, crec, en què tots dos cònjuges aportin generositat i que es produeixi un canvi a la societat i a la cultura empresarial. D’opcions n’hi ha. La Cambra va crear l’any 2008 l’Observatori Dona, Empresa i Economia, i un dels últims estudis justament analitzava les mesures de conciliació. Entre les conclusions, s’apuntava que la reforma horària beneficiaria sobretot l’educació dels fills i la carrera professional de les dones. A més, gairebé el 40% d’empreses ja apliquen l’horari laboral europeu, total o parcialment; i en el cas de les que no ho fan, el 78% estarien disposades a fer-ho.
Li preocupa el futur que deixarem als nostres fills? Els impactes del canvi climàtic són, any rere any, més evidents. Des de la seva posició com a pare i com a president del Consell General de Cambres de Catalunya, se’n sent responsable?
Tota la societat en som responsables. Però també en aquest terreny s’està avançant i cada vegada està tothom més conscienciat. Ara als nens ja els inculquen a l’escola la necessitat de reciclar.
I què n’opina de la fuga de cervells? Els millennials, la generació més preparada de la història és, alhora, la més castigada laboralment. Com ho hem de fer perquè el talent arribi a l’empresa, s’hi quedi i innovi?
Les condicions que ofereix la societat espanyola no són prou atractives per a determinats professionals que s’han estat preparant durant molts anys i que no tenen a l’abast les oportunitats o els incentius que esperaven del sistema. Crec que el que s’hauria de fer és incentivar la investigació, la innovació i el coneixement. D’aquesta manera, el talent podria quedar-se aquí i no es veuria obligat a marxar.
“[Sobre el 26J] El que hem vist els últims quatre mesos, les divergències diàries entre els diferents partits i el fet que no es posin d’acord en gairebé res, provoca cansament i desencís en la població i fa pensar en una abstenció important el 26J. Malgrat això, confio que no afecti tant com està previst i que a la nit puguem parlar d’una participació significativa.”
Un altre col·lectiu castigat per la crisi és el dels majors de 45 anys…
L’economia i l’entorn econòmic, empresarial i laboral canvien. L’única alternativa que té aquesta generació és reciclar-se per adquirir els coneixements que reclama la nova realitat econòmica i, finalment, poder tornar a formar part del mercat de treball.
Iniciatives com la Plataforma CTI, a la qual s’ha adherit el Consell General de Cambres de Catalunya, i que promou la interacció i la cooperació estable entre les universitats i el món empresarial poden donar resposta a aquestes problemàtiques?
El Consell de Cambres es va adherir a la plataforma Coneixement Territori i Innovació que impulsa l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya perquè creiem que una de les assignatures pendents de Catalunya és bastir els ponts que traslladin a les empreses, i especialment les pimes catalanes, la gran quantitat de recerca que es fa a les universitats i que imperativament s’ha de convertir en guanys de productivitat i millores dels productes oferts pel teixit empresarial que els permetin augmentar l’oferta de llocs de treball, exportar més i contribuir a la millora del benestar i la cohesió social.
Per acabar, deixi’m preguntar-li sobre política: finalitzada la legislatura més breu de la història de la democràcia espanyola, ja tenim data per a les eleccions generals. El proper 26 de juny, creu que els ciutadans aniran en massa a les urnes o als polítics ja no se’ls creu ningú?
Seria molt positiu que els ciutadans acudissin massivament a les urnes. Però el que hem vist els últims quatre mesos, les divergències diàries entre els diferents partits i el fet que no es posin d’acord en gairebé res, provoca cansament i desencís en la població i fan pensar en una abstenció important el 26J. Malgrat això, confio que no afecti tant com està previst i que el 26J a la nit puguem parlar d’una participació significativa.
Miquel Valls i Maseda (Barcelona, 1943) presideix La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del 2002 (és membre de la institució des del 1996). Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB, també és Màster en Gestió Gerencial (EADA) i Diplomat en Direcció d’Empreses (IESE). Entre el 1970 i el 1984 va exercir funcions executives en el grup familiar d’empreses VALLS, que operaven en el sector metal·lúrgic, i entre el 1985 i el 2000 va ser accionista majoritari i President Executiu de COMERCIAL DVP -després ACCIAI SPECIALI TERNI-, també del sector metal·lúrgic. Valls, que és membre del Consell d’Administració de FICHET, S.A. des del 1970 (actualment GUNNEBO ESPAÑA, S.A.), va incorporar-se l’any 2000 a la Junta Directiva de MUTUAL CYCLOPS i des del 2001 és membre de la Comissió Permanent; des de 2005 és president de MUTUAL MIDAT CYCLOPS.
Per altra banda, entre 1998 i el 2000 va ser membre del Comitè Executiu de la Fira de Barcelona i president de la Comissió Econòmica. Ha format part de la Ponència Estratègica de la Fira i del seu Consell d’Administració.
Actualment, és vicepresident del Consell General, a més de president del Consell General de Cambres de Catalunya i vicepresident de la Cámara de España, vicepresident d’ASCAME (Asociación de Cámaras de Comercio del Mediterráneo), vicepresident d’Eurochambres, president del Comitè Espanyol de la Chambre de Commerce Internationale (CCI) i membre del Consell General de la World Chamber Federation. També és president del Barcelona Centre de Disseny, i membre del Consell assessor d’Abertis, del Consell d’Administració de GAS NATURAL-UNION FENOSA, del Consell d’Administració de VidaCaixa Grupo, del Consell d’Administració d’EMERGIA, del Consell Assessor de Foment del Treball Nacional i del Comitè Executiu del Consorci de la Zona Franca.
