Provinent de la petita illa de Malta, Karmenu Vella va ser director d’hotel abans de dedicar-se a la política. Arquitecte i amb un Màster en Turisme, al seu país es va encarregar de les carteres d’Indústria, Turisme i Obres Públiques. Com a responsable del medi ambient a la Comissió Europea des del novembre del 2014, ha treballat extensament per aprovar l’històric Acord pel Clima de París. Amb ell fem balanç a 18 mesos de lluita per la sostenibilitat del planeta.
Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea
Ja fa una mica més d’un any que va prendre possessió de la cartera de Medi Ambient. Quin balanç en fa en un moment molt important en la lluita contra el canvi climàtic?
Estem vivint temps amb importants reptes. En aquests últims 18 mesos hem hagut d’enfrontar-nos a múltiples crisis i els ciutadans esperen que la UE marqui la diferència. És per això que actualment ens dirigim cap a una via centrada en el creixement sostenible i a crear més ocupació i inversió. Per això, al desembre, vam adoptar el paquet de l’economia circular, on vam demostrar que l’economia i el medi ambient van agafats de la mà. Les noves propostes estaran enfocades a establir un calendari d’aquí al 2020 per fer que la nostra economia encara sigui més circular. A nivell internacional, hem signat els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Acord pel Clima a París, aquestes han estat les principals fites pel medi ambient. Aquests progressos no s’han d’oblidar, i hem de seguir pel mateix camí començat l’any passat.
Ha comentat l’Acord de París. Troba que tots els països estan veritablement compromesos en la lluita contra el canvi climàtic?
L’Acord de París el van adoptar 195 països, fet que demostra per si mateix el compromís global per abordar el canvi climàtic. A més, 189 països -que representen el 98% de les emissions a nivell mundial- ja han començat a adoptar plans nacionals en la lluita contra aquest fenomen; queda palès, doncs, que s’està fent un esforç per part de tots. Però, evidentment, ara comença la part més difícil: passar de l’acord al paper a la pràctica. Hem de seguir mantenint l’esperit de París en el propers anys per situar l’increment de la temperatura global per sota dels 2°C i limitar-la a 1,5°C respecte dels nivells d’abans de 1990.
“Els ciutadans esperen que la UE marqui la diferència”
Segons dades de la Comissió Europea, la pol·lució és la causant de 400.000 morts prematures a Europa. L’Acord de París marcarà un punt d’inflexió en aquest aspecte?
El problema de la pol·lució de l’aire és que és una malaltia invisible. És per això que la Comissió Europea ha proposat una retallada dels principals agents contaminants de la indústria, calefaccions, transport i agricultura, que són els que més problemes respiratoris causen en la població. La nostra intenció és reduir l’impacte de la contaminació a la meitat. Estic orgullós d’anunciar que els estats membres i el Parlament Europeu han arribat a un acord en aquesta proposta. Aquest serà un instrument que ajudarà especialment els estats membres i a les regions a complir amb els estàndards europeus sobre qualitat de l’aire.
La Comissió Europea ha anunciat recentment una acord global per lluitar contra la pesca il·legal, tot i així se segueix practicant en molts països…
L’acord arribat amb l’ONU, que ha entrat ara en vigor, és el primer instrument que busca una harmonització dels controls en els ports per evitar que la pesca il·legal entri en el mercat. Però això només és el primer pas i s’ha d’implementar formalment. És veritat que només amb això no s’eliminarà el problema de la pesca il·legal, però, per exemple, a la UE, les normes són molt estrictes i es requereix un certificat a tot el peix que hi entra.
“Al desembre, la Comissió Europea va adoptar el paquet de l’economia circular, on vam demostrar que l’economia i el medi ambient van agafats de la mà. Les noves propostes estaran enfocades a establir un calendari d’aquí al 2020 per fer que la nostra economia encara sigui més circular.”
La UE ha adoptat un nou pla en la lluita contra el tràfic il·legal d’animals, després que s’hagi produït un notable augment en els últims anys. Per què es manté com la tercera pràctica criminal amb més ingressos? Quina n’és la causa?
És veritat que el tràfic il·legal és un dels que més beneficis reporta a les organitzacions criminals a nivell global. El problema és que la demanda ha augmentat, especialment a Àsia, però fomentada per la pobresa i la debilitat dels governs dels països d’origen que fan els ulls grossos. A més, aquesta pràctica no està gaire perseguida. Amb el nostre pla d’acció el que intentem és acabar amb aquests buits legals: perseguint l’arrel del problema, com per exemple, treballant amb comunitats rurals d’Àfrica perquè se sentin compromesos amb la conservació animal i perquè es beneficiïn d’ella. També utilitzarem les nostres eines diplomàtiques, comercials i de desenvolupament per enfortir la lluita amb països d’origen, de trànsit i destinataris.
Algunes ONG i estats membres estan especialment preocupats per mantenir la directiva sobre Natura, que protegeix a animals terrestres i aus, i que la Comissió Europea estudia revisar o eliminar. Com es troba aquest procés?
La nostra avaluació encara no ha acabat, per la qual cosa no puc especular quin serà el resultat (esperem presentar les noves directives sobre Natura a la tardor). Tot i així, m’agradaria subratllar una cosa: una millor regulació no significa eliminar o disminuir els estàndards. La nostra proposta no pretén ser ideològica, sinó pragmàtica: “Si una cosa no està trencada, no l’arreglis. Però si pot ser millor, millora-la.” I això és el què intentem fer.
