El fet que l’equip de treball estigui distribuït en diferents
plantes del mateix edifici es pot considerar un equip dispers? I en diferents centres de la mateixa ciutat? Què cal tenir en compte en el moment de dirigir-lo?
Carles Mendieta. Consultor en Desenvolupament Directiu. Soci de Singular Net Consulting.
Un equip dispers està format per un grup de persones que treballen de forma interdependent amb un objectiu i uns procediments, sense compartir ni el mateix espai ni el mateix temps. Encara que com escrivia Jorge Luis Borges: “Abans les distàncies eren majors perquè l’espai es mesura pel temps.”
Segons un estudi del MIT Sloan School Management, el rendiment dels equips disminueix a mesura que la distància entre els empleats s’incrementa: el punt òptim d’efectivitat i d’eficiència s’aconsegueix quan els equips separats es troben en una mateixa ciutat, i va minvant si la presència és en un mateix país, en un mateix continent i encara més si estan en diferents continents. El que sorprèn més de l’estudi és que, en contra del que es podria esperar, tant l’efectivitat com l’eficiència cauen quan parlem d’equips situats en diferents plantes del mateix edifici, situant-se al nivell pràcticament de quan es tracta d’una dispersió en continents diferents. Aquest fet no fa sinó constatar que els equips dispersos s’han de gestionar de manera diferent a com es fa en el cas dels equips tradicionals, independentment de la distància a què es trobin els seus membres.
Finalment, de l’estudi tampoc no es pot inferir que els equips que treballen físicament junts siguin millors, especialment pel que fa a l’eficiència.
Què és allò que diferencia un equip mediocre d’un de realment bo?
1. El objectius que comparteixen són molt clars i estimulants.
2. Els procediments de treball que segueixen són necessaris i coherents. Per cert, com més distància, més alta és la necessitat d’establir procediments per a les relacions.
3. En tots els casos, és imprescindible que hi hagi espais que afavoreixin les relacions personals.
