Quan vaig crear la meva empresa l’any 1994, tenia dos objectius clars: oferir un servei excel·lent i adaptar-nos al mercat tantes vegades com fos necessari per continuar sent innovadors, competitius i rendibles.
HELENA GUARDANS I CAMBÓ. Presidenta del Consell de Mecenatge de la Fundació Gran Teatre del Liceu
Vam començar sent tres persones. Amb el temps vam passar a ser deu, cent, cinc-centes, mil, dues mil i cinc mil. També va canviar el servei. Vam néixer atenent el consumidor per telèfon i després vam incorporar el correu electrònic, WhatsApp, els xatbots i la intel·ligència artificial.
Cada vegada que apareixia un nou canal, algú m’anunciava la mort del negoci. I va passar el contrari: cada nova eina ens va permetre ampliar el servei, millorar-lo i acostar-nos més als clients. La innovació no va destruir el negoci; el va transformar.
També vam créixer accionarialment, passant per tres integracions. Aquell procés no responia només a una lògica financera. Necessitàvem volum per invertir en tecnologia, ser competitius i mantenir l’excel·lència que ens havia definit. Quan els clients ens van demanar que els acompanyéssim arreu del món, vam entendre que necessitàvem una estructura més global.
La meva experiència és que, a vegades, créixer és la millor manera de continuar fidel a la missió que va fer néixer una empresa. Però aquest creixement només és positiu si l’organització està preparada per assumir-lo. Pot obrir oportunitats, però també generar por i ser viscut com una amenaça.
L’èxit d’una empresa no depèn només de la idea, sinó sobretot de qui la lidera
Per això el lideratge és tan important. Liderar no és només decidir cap on va l’empresa. És explicar-ho, compartir-ho i fer que l’equip entengui per què cal avançar en aquella direcció. Quan el creixement s’explica bé, es viu com una oportunitat; quan no s’explica, pot semblar una pèrdua de poder, de control o d’identitat.
Sempre he cregut que una organització sana manté viu l’esperit emprenedor. Això implica delegar, donar responsabilitat i permetre que les persones prenguin decisions. He vist professionals excel·lents obtenir grans resultats quan tenien autonomia i també perdre iniciativa en entorns més rígids perquè el model de lideratge no els permetia desplegar tot el seu potencial.
Durant uns anys vaig ser consellera de l’ICF Holding. Allà vaig aprendre una lliçó que després he comprovat moltes vegades: l’èxit d’una empresa no depèn només de la idea, sinó sobretot de qui la lidera. Ho veig sovint en start-ups amb projectes magnífics, però sense prou capacitat de gestionar, motivar i retenir el talent necessari per convertir una idea en una empresa sòlida. Una bona idea pot obrir una porta, però només un bon lideratge pot construir una organització capaç de travessar-la.
També he après que la manca de transparència té un cost alt. Quan no expliquem clarament els objectius, deixem d’escoltar preguntes incòmodes però necessàries. Sovint són aquestes preguntes les que ens ajudarien a corregir el rumb a temps.
En els consells en què participo avui, observo que els bons líders tenen ambició. No només una ambició personal, sinó una ambició més profunda: aconseguir l’excel·lència del projecte, del servei i de tot l’equip. Aquesta és l’ambició que permet que empreses, fundacions o institucions despleguin tot el seu potencial.
Créixer no hauria de voler dir perdre l’ànima. Quan una organització sap per què va néixer, comparteix els seus objectius i confia en les persones que la formen, el creixement pot ser la millor manera de protegir la seva essència.
