La comunicació corporativa és un instrument clau per a la gestió estratègica de qualsevol organització, ja sigui empresa o bé administració pública, perquè ambdues, en el context actual, tenen l’obligació legal, en alguns casos, i ètica, en d’altres, d’informar, ser transparents i rendir comptes davant la ciutadania, siguin clients o bé administrats.
José María Arias Giménez. Director de la Direcció de Comunicació Corporativa de l’Ajuntament de Reus.
Els ciutadans cada vegada són més exigents amb els gestors de les organitzacions -tant públiques com privades- i reclamen major transparència i una mena de nou pacte social que ja està sent recollit pels mateixos poders legislatius. Decisions com l’aprovació de lleis sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’any 2013, per part de l’Estat, i el 2014, per part del Parlament de Catalunya, en són un exemple.
I és que la comunicació del segle XXI ja és transversal, bidireccional, transparent i sense limitacions. Els canvis tecnològics, econòmics i socials dels darrers anys han revolucionat l’ecosistema comunicatiu i han donat pas a un nou ordre social que gira al voltant de les relacions interpersonals i la interacció. Així, l’accés lliure a la informació i l’obertura de canals han fet que la immediatesa, la rapidesa, la simplificació i les emocions siguin les bases de la comunicació actual. Una comunicació que, per ser realment eficaç, a més de transmetre informació, també ha de transferir emocions: és a dir, una combinació d’elements objectius i subjectius.
En aquest sentit, la comunicació corporativa actua com un vehicle entre les organitzacions i la societat, i pivota sobre dos grans eixos: informar i escoltar. Per tant, el seu desenvolupament formal i de continguts ha de respondre a un canvi de model comunicatiu vertebrat al voltant del compromís de transparència i de les noves formes de gestió i d’administració. A més de notícies, doncs, la nova comunicació corporativa transmet nous enfocs, valors i identitats, i pot contribuir a la recuperació de la confiança dels ciutadans en les organitzacions i en els seus gestors.
Els canvis socials i tecnològics han accelerat la transformació de la comunicació corporativa i del concepte de transparència incrementant la seva incidència en la societat i, per tant, la responsabilitat de les organitzacions davant la població.
