“Al segle XXI, els analfabets són els que no saben moure els diners”

Entrevista a Carles Torrecilla, professor del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE

Jesús Abad

El seu llibre, El Plan B, és una carta amagada per si ens fa falta en algun moment o la idea és que arribi a ser un Pla A?
El fet de no tenir alternativa (Pla B) fa que el nostre Pla A ens generi massa dependència o que no el tractem amb objectivitat. Per exemple, serà difícil negociar un augment de sou si el nostre cap sap que no tenim cap altre opció.

Ens podria destacar algun Pla B d’èxit?
En comptes de comprar un habitatge, llogar-lo i, amb els estalvis, comprar vàries places d’aparcament i invertir conjuntament amb altres socis en una franquícia d’èxit.

Venim d’una cultura equivocada quan pensem que una feina ha de ser per a tota la vida?
Millor si pensem més aviat en treballar en la mateixa empresa que en fer sempre la mateixa feina, ja que dins de la mateixa empresa podem anar-nos desenvolupant i assumint nous reptes. Però en un entorn canviant tu també has d’estar preparat per canviar.

Això de què no hem de posar tots els ous en la mateixa cistella, segueix vigent?
Més que mai. Però tampoc no els hem de posar en cistelles que no entenem o no controlem.

Els autònoms són els que tenen més possibilitats d’afrontar canvis imprevistos?
No, perquè si bé és cert que depenen d’ells mateixos, no tenen la indemnització per acomiadament que et permet tenir un calaix per reinventar-te des de zero.

Què ha de fer una persona quan rep una carta d’acomiadament (i possiblement una indemnització), començar a pensar en un Pla B?
Va una mica tard, però és important que s’ajunti amb alguns companys en la mateixa situació per remar tots junts i sumar indemnitzacions. D’aquesta manera no haurà d’arriscar tota la indemnització en un sol projecte.

I aquest projecte hauria de ser un negoci partint de zero o bé una franquícia?
Franquícia. Encara que hi ha qui les critica, són una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb una xarxa de seguretat.

En solitari o amb associats?
Jo sempre ho faig associat. El solitari no es pot posar malalt. Quan jo no tiro, tiren els meus socis i viceversa.

En el llibre diu que “no comptem amb els amics”? ens ho pot explicar?
Ni amics, ni subvencions. Perquè si vénen, perfecte, però no hi hem de comptar a l’hora de fer una pla de negoci. Són amics: no clients. A més, pel fet de ser amics, ho miraran tot amb lupa i hi veuran pegues que mai no han vist en altres proveïdors.

Recórrer a la família o amics per aconseguir l’aval, és una bona solució?
Mai. Quan et demanen aval, és que qui té els diners pensa que no els-hi tornaràs. No barregis a família i amics en la teva aposta contracorrent.

“Encara que hi ha qui les critica, [les franquícies] són una bona manera d’aprendre a ser empresari practicant amb una xarxa de seguretat”

Quins són els principals errors que comet un emprenedor?
La falta de constància, enamorar-se del producte en comptes del client, anar mal acompanyat, fer empreses monoproducte, parlar més que no pas escoltar, configurar un projecte curt de recursos econòmics per mantenir una alta participació accionarial… la llista dóna per a escriure molts llibres.

Un emprenedor està obligat a pensar internacionalment?
No, està obligat a pensar globalment.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, acaba de fer públic que el seu sou va ser d’1 dòlar l’any 2013. Al marge d’una clara estratègia de màrqueting, ¿el director general no hauria de ser qui més cobra?
No, qui més cobri ha de ser qui genera més valor per a l’accionista, soci o propietari, i no sempre és el director general. En el món del futbol en tenim un bon exemple.

Quina és la taxa de mortalitat de les noves empreses?
De les empreses és variable, però dels nous productes és del 99% al cap de 5 anys.

El plan B Cuando falla el plan A, sólo los mejores tienen un plan B		Què és el cicle de vida de la solució? L’evolució del conjunt de productes que solucionen una necessitat d’una mateixa manera. En el llibre, ens convida a no obsessionar-nos amb l’estalvi i amb les propietats. Què hauríem de fer: viure de préstec o malviure-hi? Ni ser els més rics del cementiri, ni viure sota la màxima de “tot això que tinc de més”. Cal viure el present preparant el demà. Si l’empresa va bé, hem de deixar de banda la formació continua? Si deixes de formar-te, l’empresa començarà a anar malament. Hi ha un Pla B concret? Cada persona ha de construir el seu, segons les seves circumstàncies i anhels. El futur passa per invertir en borsa? Al segle XIX, els analfabets eren els que no sabien llegir; al segle XX, els que no sabien comptar, i al segle XXI, els que no saben moure els seus diners. Quin és el seu Pla B? Invertir en les iniciatives empresarials d’alguns antics alumnes d’ESADE.
Carles Torrecilla
256 pàgines ISBN: 978-84-0812-276-0 Editorial Planeta