Les mesures de contenció i mitigació decretades per la majoria d’Estats europeus amenacen amb una nova recessió al vell continent
Les dades difoses pel govern xinès denoten un impacte econòmic molt major del pronosticat a l’inici de la crisi
Text: Adrià Gratacós Torras
Els efectes econòmics que poden suposar les mesures de contenció i mitigació del COVID-19 són encara impredictibles i dependran de dues variables: de la gestió de la crisi i la durada de les mesures. Durant la primera setmana de la decretació de l’estat d’alarma per part de l’Estat espanyol ja s’han produït tancaments massius de comerços, centres comercials, bars i restaurants i àrees d’oci. També s’han generat afectacions en la cadena de producció del país i corporacions com SEAT, Ford o Nissan han aturat la producció. Es preveu que els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) afectin a 140.000 treballadors, només en les grans empreses.
Des de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) s’ha calculat que la pèrdua d’ingressos per a les pimes i autònoms a Catalunya podria arribar als 10.000 milions d’euros si els efectes del COVID-19 s’estenen durant tres mesos. D’altra banda, la Comissió Europea calcula, amb les dades actuals, que es pot produir una caiguda d’entre l’1% i l’1,5% del PIB en la comunitat europea, però no descarta que l’impacte pugui ser encara “més profund”.
“La Comissió Europea calcula, amb les dades actuals, que es pot produir una caiguda d’entre l’1% i l’1,5% del PIB en la comunitat europea, però no descarta que l’impacte pugui ser encara “més profund”
També l’OCDE s’ha atrevit a fer els seus pronòstics a escala mundial, assegurant que el cost de la crisi sanitària restarà, com a mínim, mig punt percentual al creixement mundial d’enguany. Així, l’organisme supraestatal pronostica que el PIB mundial creixerà un 2,4% el 2020, cosa que suposarà el menor creixement mundial des de 2009.
Gestió de la crisi i mesures econòmiques
Els principals Estats europeus han aprovat d’urgència la mobilització d’una gran quantitat de recursos econòmics per fer front a la crisi que suposa el COVID-19 per a les economies comunitàries. Alemanya ha aprovat un pla de 500.000 milions d’euros (el 15% del Producte Interior Brut germà). França mobilitzarà en els propers dies fins a 300.000 milions (un 12% del PIB) i Espanya ha aprovat una partida d’avals per a empreses de 100.000 milions (9% del PIB). Uns 100.000 milions als quals se’ls hi sumaran 18.000 milions més per reforçar la sanitat, posposar impostos a companyies i protegir treballadors i famílies vulnerables. També es preveuen 80.000 milions en cobertures de risc, moratòries d’hipoteques i factures que avalarà el sector privat. Amb tot plegat el govern espanyol preveu mobilitzar 200.000 milions d’euros (el 18% del PIB de l’Estat) amb l’objectiu de mantenir l’activitat econòmica.
Encara està per veure de quina forma s’injectaran aquests recursos en la liquiditat de les empreses i l’efectivitat que poden suposar per no fer disparar la desocupació del país. També caldrà veure quin efecte poden tenir els avals en l’endeutament a mitjà i llarg termini de les empreses. El paquet de mesures del govern espanyol també contempla plans de xoc socials que permetin no disparar l’endeutament de les famílies (que al gener se situava en 713.218 milions), mantenir el consum i dotar-les de recursos suficients per fer front a una crisi que s’albira “temporal” però que les seves conseqüències es poden allargar en el temps.
D’altra banda, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat el llançament de noves injeccions de liquiditat amb mesures molt generoses per a la banca i ha disparat el paquet d’estímuls: així, s’incorporarà una dotació temporal de compres addicionals d’actius nets per valor de 120.000 milions mensuals fins a finals d’any, davant els 20.000 milions mensuals actuals.
Impacte econòmic segons la durada
L’estat d’alarma decretat pel govern espanyol el passat dissabte 14 de març estableix una durada de dues setmanes de les mesures anunciades. Tanmateix, el propi ministre d’interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat que les mesures es podrien allargar en el temps. Sense disposar encara de dades macroeconòmiques que puguin indicar l’impacte real que pot suposar el virus. I sense precedents immediats, resulta complicat preveure l’afectació que pot suposar per l’economia. L’única referència a nivell mundial d’un confinament de la societat per pandèmia perllongat en el temps el trobem a la Xina, durant els mesos de gener i febrer, per la mateixa crisis del COVID-19.
La República Popular de la Xina va iniciar les mesures de confinament a la ciutat de Wuhan i les principals ciutats del país el 23 de gener, i a mitjans de març va començar a aixecar el confinament de bona part del país. Segons dades de l’executiu xinès, durant els gairebé dos mesos de confinament (gener i febrer) l’impacte econòmic ha estat considerable en pràcticament tots els sectors productius del país. Amb un atur amb taxes històricament residuals, la crisi del COVID-19 ha suposat un increment de més de cinc milions de persones aturades, i tant els sectors econòmics com les inversions han patit pèrdues considerables.
“Segons dades de l’executiu xinès, durant els gairebé dos mesos de confinament (gener i febrer) l’impacte econòmic ha estat considerable en pràcticament tots els sectors productius del país”
Efectes econòmics en el teixit empresarial
En concret, la producció industrial s’ha desplomat un 13,5%, entre gener i febrer, respecte les dades dels mateixos mesos al 2019. La caiguda ha estat més considerable al sector privat (-14,2%) que no pas al sector públic (-7,9%).
Els sectors econòmics més perjudicats són, amb diferència el comerç minorista (-20,5% interanual) i el sector manufacturer (-15,7%). Altres sectors del teixit productiu com el subministrament d’aigua i llum (-6,5%) o les empreses mineres (-6,5%) també s’han vist afectats. I d’entre tot el teixit empresarial, les Pimes han estat les més perjudicades; Segons dades del govern xinès, han reprès l’activitat el 85,6%. A aquestes dades caldria sumar els efectes produïts al març i el ritme amb el qual l’economia xinesa tornarà a reactivar-se durant els propers mesos.
L’impacte en les inversions
Pel que fa a la inversió d’actius, que comprèn la despesa en infraestructura, recursos immobiliaris, maquinària i equipament, s’ha reduït un 24,5% a la Xina entre els mesos de gener i febrer. La inversió manufacturera (-31,5%) i la inversió en infraestructures (-30%) han estat les mes perjudicades, seguit de la inversió immobiliària (-16,3%) i la inversió en Alta Tecnologia (-17,9%). Entre tots els indicadors catastròfics d’aquests dos mesos de crisi a la Xina, només hi ha una dada positiva: les vendes online, les quals han comptat amb un augment del 3% durant aquest període.
