En la intersecció d’innovació i inversió entre els Estats Units i Espanya
EDUARDO SASTRE. Fundador d’Arrow Time Consultants i Quanta Development, i CEO d’AirStat Inc.
Per entendre una mica el que faig i qui soc, seria bo entendre que vaig arribar a Boston fa més de 27 anys amb la intenció d’estudiar anglès i després tornar per continuar amb els meus estudis a la Universidad Politécnica de Madrid i treballar a l’empresa del meu pare i el seu soci. En arribar a Boston vaig descobrir una cosa que mai no havia experimentat a Espanya: el fet que la majoria dels meus amics tenien màsters o doctorats, i que les nostres converses anaven més enllà de parlar d’esport o criticar els nostres polítics. Vaig descobrir un món on es parlava d’idees i de superació. Això va fer que em plantegés que podia acabar els meus estudis a Boston. A més, la carrera que a mi m’interessava no existia aleshores a Espanya. Ho vaig plantejar a la meva família i amb la seva ajuda vaig aconseguir el que en principi només era una idea. Em vaig quedar a Boston per estudiar enginyeria en medi ambient i camins.
Gràcies als coneixements anteriorment adquirits a la Universidad Politécnica de Madrid, vaig aconseguir acabar la meva carrera en tres anys en lloc de cinc. Quan em vaig llicenciar, vaig descobrir que el meu títol no es podia convalidar a Espanya i que havia de fer un curs pont. El que podia haver estat un obstacle, ho vaig convertir en una oportunitat, i vaig decidir quedar-me a Boston pen-sant tornar algun dia a Espanya de la mà d’una empresa. Avui dia aquesta idea em segueix rondant pel cap, i gràcies a les iniciatives de col·laboració que tinc amb universitats i entitats espanyoles cada vegada és més a prop de poder fer-se realitat.
És molt important conèixer molt bé l’ecosistema i saber apropar-te i rodejar-te de les persones adequades que et poden ajudar a tirar endavant la teva idea
Fa 12 anys, el meu amic Ricardo García, fundador de la Richi Foundation i CEO d’Onchoheros, em va introduir en el món de les star-tups. Pensava que, ateses les meves connexions, seria interessant que pogués assessorar dues empreses espanyoles que havien anat amb el programa d’immersió a l’ecosistema de Boston. Això em va portar de ple a ficar-me en aquest món de la innovació, cosa que va desembocar en la creació, juntament amb la meva dona, de Quanta Development. El nostre objectiu era ajudar empreses espanyoles a obrir-se camí al mercat de Boston. Des de llavors he estat molt involucrat en projectes d’intel·ligència artificial, biotecnologia i energia.
És cert que els projectes d’innovació a Amèrica del Nord són essencialment “disruptius” o existeix també la innovació més convencional?
Contestaré aquesta pregunta amb un exemple. A part de Quanta, també he fundat una empresa de consultoria de gerència de projectes, que m’ha permès veure com es desenvolupa un projecte d’innovació. A hores d’ara estic treballant en un d’aquests projectes: la construcció d’un reactor nuclear de fusió a Massachusetts. Vaig tenir la sort de veure aquest projecte des dels seus inicis al MIT i com va sorgir un spin-off per crear Commomwealth Fusion Systems (CFS), una empresa que ha invertit més de 2.500 milions de dòlars amb l’objectiu de proveir electricitat sense impactes negatius sobre el medi ambient.
A Europa i la Xina hi ha projectes similars; el que diferencia els Estats Units és que tant al Govern com a la societat s’acceleren els processos regulatoris, cosa que permet invertir molts diners en projectes “disruptius” (canviadors). És a dir, en comptes de parar els projectes per culpa de les normatives, s’acceleren els projectes i després s’adeqüen les normatives. A banda d’això, després de la Segona Guerra Mundial, el Govern nord-americà es va adonar de la importància de continuar invertint en innovació i va crear sistemes ràpids i eficaços per dur-ho a terme dins de les universitats. Tot plegat ha generat un ecosistema de creació d’empreses que permet més innovació.
Des d’Europa la innovació a Amèrica del Nord es percep com una activitat amb recursos abundants i governada per expectatives elevades de rendiment financer. Es pot mantenir aquest paradigma?
És cert que en aquest mercat hi ha molta inversió, però també hi ha molta competència. Des d’Europa es pensa que pots arribar als Estats Units amb una bona idea i rebre diners, i no és així. Quan arribes, t’adones que hi ha molta gent amb projectes molt bons i que no n’hi ha prou amb tenir una bona idea. És molt important aprendre a presentar les teves idees de manera clara i tenir un bon equip. També és molt important conèixer molt bé l’ecosistema i saber apropar-te i envoltar-te de les persones adequades que et poden ajudar a treure la teva idea.
Què defineix l’èxit en innovació i emprenedoria a Amèrica del Nord? Hi ha diferències amb Europa?
Des del meu punt de vista, la diferència entre tots dos mercats és que als Estats Units no et penalitzen per fracassar i se centren en el projecte. En canvi, a Europa estem molt preocupats per fer-ho tot perfecte, encara que no és bo generalitzar parlant d’Europa perquè cada país és diferent. Jo puc dir que a Espanya tenim molta por de fer el ridícul, cosa que ja t’inculquen des de l’escola, i això ens limita a l’hora de somiar i llançar-te al món de la innovació.
Crear una empresa als Estats Units és molt fàcil, el que és difícil és muntar un equip que sigui molt bo o motivar-lo quan hi hagi problemes
¿Quins són els principals factors que suporten l’èxit a Amèrica del Nord?
Una cosa que hem de tenir clara quan parlem dels Estats Units és que no tots els estats d’aquest país són iguals quan parlem d’innovació. En el cas de Boston puc dir que un dels factors que fan possible l’èxit és l’ecosistema. Hi ha més de cent universitats, cosa que ha atret moltes empreses de biotecnologia i farma a establir centres de recerca. Alhora, s’han creat simbiosis entre universitats, amb el desenvolupament de programes interdisciplinaris. Un exemple el tenim al Ragon Institute, on les universitats de Harvard i MIT treballen amb un dels hospitals més grans del món, el Mass General.
En treballar aquestes institucions de forma conjunta, enginyers, biòlegs i altres científics també ho fan, cosa que és molt enriquidora. És un punt crític per a la innovació, perquè persones que pensen de manera molt diferent treballen pel mateix objectiu.
Tot això ha fet que molts inversors s’estableixin en aquesta zona, que consideren que d’aquestes col·laboracions sorgeixen empreses que produeixen canvis i que els proporcionen grans beneficis.
Hi ha barreres per a la innovació? Com se superen?
Fa uns dies, un bon amic que treballa ajudant empreses a col·laborar amb el MIT, em parlava d’un estudi sociològic sobre la diferència entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. En aquest estudi, es va descobrir que quan els europeus van arribar a Amèrica del Nord, no van trobar ni or ni plata, així que van haver d’innovar per poder sobreviure. En canvi, a Amèrica del Sud van trobar tots aquests recursos de manera fàcil i només els van haver d’explotar. Això és molt interessant, ja que ens fa veure que la innovació apareix quan poses la societat en situació de superació, cosa que ara mateix està desapareixent a Europa, si bé la invasió d’Ucraïna ha accelerat processos d’innovació pel problema existent amb l’energia i els cereals.
És molt important tenir diversitat de pensament i acceptar els consells
Sabent que tens experiència a fundar negocis a Amèrica del Nord, quines van ser les principals dificultats que vas patir i com les vas superar?
Crear una empresa als Estats Units és molt fàcil, el més difícil és muntar un equip que sigui molt bo i motivar-lo quan hi ha problemes. Et puc explicar que el problema que vaig tenir en una de les meves empreses que no va funcionar com esperava va ser intentar fer-ho tot alhora en lloc d’entendre que el mercat només estava preparat per a una part del que fèiem. Això va fer que l’empresa no tirés endavant, però aquest procés m’ha ajudat a aprendre molt, obrir moltes portes i descobrir altres projectes en què moltes de les persones que vaig conèixer m’estan ajudant que siguin exitosos.
Què recomanaries a l’emprenedor que vulgui establir el seu negoci allà?
A totes les empreses que venen a Boston els dic tres coses al principi. Primer, que han d’entendre que els Estats Units són molt grans i que s’han d’enfocar en aquells estats on la seva empresa té un impacte més gran. Segon, que han de buscar socis locals i entendre que tu no en saps res, és a dir “deixa el teu ego a casa”. És vital que entre els executius de la teva empresa tinguis gent americana i molta diversitat, i si saps escoltar, la teva empresa tindrà èxit sempre que tinguis un producte bo. Finalment, els dic que han de tenir advocats i comptables molt bons, i que no tinguin por de pagar cars aquests serveis perquè al final això els pot salvar de problemes.
La por del fracàs continua sent un dels principals obstacles per innovar i emprendre. Passa el mateix a Amèrica del Nord? Si no és així, per què?
Aquí no hi ha por del fracàs i fins i tot et podria dir que s’aprecia i es premia els que corren riscos. Un bon amic va perdre més de 30 milions de dòlars en una de les seves empreses i més endavant, quan en va fundar una de nova, molts dels mateixos inversors van tornar a apostar-hi. Aquí es valora molt la capacitat de crear equips. No es van equivocar: la nova empresa genera més de 500 milions l’any.
Quin és el rol en emprenedoria d’institucions de gran prestigi com Harvard i MIT?
Les universitats són centres d’idees i ajuden estudiants i professors a treballar junts i buscar el finançament inicial per crear empreses. Moltes d’aquestes institucions tenen els seus propis fons d’inversió que ajuden a fer créixer aquestes empreses per després atraure inversors. Una cosa molt important que es veu a Boston és que moltes universitats estan treballant conjuntament i creant programes interdisciplinaris.
Quines lliçons apreses es podrien traslladar a l’entorn universitari espanyol?
Gràcies a la meva amiga Raquel Galindo, l’any passat vaig tenir l’oportunitat de participar com a ponent en el programa que organitza, dirigit a directors d’innovació d’universitats d’Espanya i Hispanoamèrica. Aquest esdeveniment ens va motivar a fer-ne un altre aquest any, però canviant una mica el format i fer que els participants entrevistessin directors i persones relacionades amb centres d’innovació de les universitats de Boston. També vam descobrir que hi ha poca col·laboració entre universitats espanyoles, així que els vam proposar buscar formes de col·laboració.
La creativitat i l’individualisme són senyes d’identitat de l’emprenedor espanyol amb potencial d’èxit. Com reforçar aquests valors en un context de globalització i innovació oberta?
Crec que la creativitat és essencial per a un emprenedor, però l’individualisme és un problema perquè hom no ho pot fer tot. El que he après és que el més important en una empresa és l’equip i això és el que busca l’inversor americà. Així que el meu consell és que hem d’aprendre a liderar i muntar equips on tothom sàpiga més que nosaltres. Alhora és molt important tenir diversitat de pensament i acceptar els consells.
Any rere any, la inversió estrangera en star-tups espanyoles innovadores creix notablement. Quina pot ser la raó? Quins valors i atributs creus que sol aportar una star-tup espanyola amb potencial?
A Espanya hi ha molta gent molt preparada i hi ha unes idees molt bones que porten a la formació de star-tups espectaculars. També hem pogut veure que arran de la pandèmia la gent amb alt poder adquisitiu ha començat a invertir en altres coses a banda del totxo, com estàvem acostumats. A més, s’estan creant moltes acceleradores i gent que ha viscut a l’estranger torna a Espanya amb idees noves.
Pel que fa a les star-tups que venen polides d’Espanya, en general ja estan generant beneficis i el preu és menor en comparació amb les dels Estats Units, cosa que les fa més atractives de cara a l’inversor.