El debat sobre la dimensió del nostre teixit productiu i els obstacles estructurals que impedeixen el seu desenvolupament ha tornat a saltar a la primera línia econòmica.
REDACCIÓ.
Durant la quarta edició dels Reconeixements Empresarials de PIMEC Vallès Occidental celebrada a Rubí, el president de la patronal, Antoni Cañete, va llançar una petició directa i contundent al ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i al conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper: la urgència d’impulsar una Llei d’Impuls al Creixement Empresarial.
Cañete va advertir que, tot i el gran talent i capacitat d’innovació existents al territori, les petites i mitjanes empreses topen massa sovint amb un “sostre de vidre” de caràcter normatiu. Segons la patronal, cal passar de les traves a les facilitats, eliminant urgentment els frens administratius, fiscals i de gestió que castiguen o desincentiven les empreses en el precís moment en què intenten fer el salt cap a una mitjana o gran dimensió. “Necessitem un marc regulador que premiï qui vol créixer”, va assegurar, demanant que l’escala empresarial es posi al centre de l’agenda de l’executiu per guanyar en productivitat i resiliència global.
El context d’un fre històric
La petició de PIMEC arriba en un moment clau. Històricament, l’economia catalana i espanyola ha patit un dèficit de dimensió empresarial si es compara amb les mitjanes de la Unió Europea o de potències com Alemanya.
Quan una pime supera certs llindars de facturació o de plantilla (com el tram dels 50 treballadors), s’activen de manera automàtica noves obligacions fiscals, auditories més complexes i rigideses laborals i comptables que actuen com un desincentiu objectiu per continuar creixent. Aquesta “por a créixer” acaba llastrant la inversió en R+D, la capacitat d’exportació i la productivitat general del país.
La nova edició analitzarà de forma coral els obstacles interns i externs de la pime
Un avançament de “El potencial empresarial en joc”
Aquesta reclamació de la patronal connecta de ple amb el gran eix conceptual del proper número monogràfic de Món Empresarial, titulat “El potencial empresarial en joc”, que veurà la llum a finals de juliol[cite: 1]. La publicació analitzarà de forma coral, des d’una perspectiva macroeconómica i de gestió, quins són exactament els frens que condicionen la capacitat de creixement de les nostres organitzacions[cite: 1].
Com a avançament d’aquest proper monogràfic, el número 195 de la revista posarà sobre la taula les grans línies de debat que preocupen el sector[cite: 1]:
- El binomi entre creixement i innovació: Una reflexió profunda sobre el motiu pel qual moltes empreses aconsegueixen innovar amb èxit però no aconsegueixen traduir-ho en un guany d’escala o de dimensió en el mercat[cite: 1], així com l’anàlisi de si el teixit nacional inverteix el suficient per assegurar el seu creixement futur[cite: 1].
- Frens invisibles a la competitivitat: S’analitzaran problemes estructurals del mercat laboral actual que estan erosionant la productivitat des de dins, com l’impacte directe de l’absentisme[cite: 1] o la retenció i atracció del talent com a principal repte corporatiu[cite: 1]. Alhora, s’examinarà com influeix la pròpia mentalitat directiva a l’hora d’assumir riscos dimensionals[cite: 1].
- Governança i relleu: Es tractaran també factors interns clau de l’empresa familiar, tals com els reptes no planificats de la successió[cite: 1], la resiliència del model davant de situacions de l’entorn global o els canvis en la governança corporativa lligats a la capacitat d’expansió[cite: 1].
En definitiva, a través d’aquests grans vectors d’anàlisi[cite: 1], i contraposant-ho amb casos d’èxit reals de companyies familiars que sí que han assolit l’escala internacional de forma competitica[cite: 1], la revista oferirà una visió plural d’un repte que PIMEC ja ha traslladat formalment a les administracions per passar de la denúncia a l’acció legislativa.
