Mostrant: Des de Brussel·les

0

L’última cimera europea del 2021 va acabar amb molta més polèmica de l’esperada per una qüestió que alguns van subestimar: el mercat de l’electricitat i la política energètica de la Unió Europea. Després d’hores i hores d’un debat en què qüestions com la política migratòria, la gestió de la pandèmia o les tensions amb Bielorússia semblaven els punts calents de la jornada, els vint-i-set líders de la Unió es van encallar en el debat sobre la llum, que sense cap mena de dubte continua portant cua aquest 2022. La factura elèctrica s’ha encarit per a les butxaques de tots els ciutadans europeus. El mercat elèctric és comú, funciona sota normes europees, però no tots els vint-i-set pateixen el problema amb la mateixa severitat ni en fan el mateix diagnòstic.

Més
0

“Com podrem construir Europa si els joves no hi veuen un projecte col·lectiu i una representació del seu propi futur?” La pregunta se la va fer, primer, Jacques Delors, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995, però l’actual líder de l’Executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, la va citar de nou fa unes setmanes en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. La joventut i el seu futur van ocupar un espai prioritari en el conjunt de missatges que va llançar la mandatària, un gest de complicitat necessari vers una generació a qui la pandèmia també ha robat alguns dels seus millors i més valuosos anys: la seva educació superior. En aquest àmbit, el primer que ens ve al cap quan pensem en Europa és, inevitablement, el programa Erasmus, un èxit europeu indiscutible que té un impacte fins i tot polític a l’hora de forjar el sentiment de pertinença a la UE entre les futures generacions. No obstant això, al llarg del temps, aquest programa ha anat evolucionant i preveu vincular-se a un projecte universitari més ampli al continent.

Més
0

La pandèmia ha accentuat les pressions sobre el teixit productiu de petites i mitjanes empreses, tibant encara més la corda dels reptes que ja existien amb anterioritat. Davant els riscs d’un augment, encara superior, del pes de les grans corporacions, el paper econòmic i social de les pimes resulta essencial per a una recuperació sòlida i inclusiva.

Més
0

La quantitat de dades que generem diàriament les persones, ja sigui com a consumidors o des del sector industrial, però també des de les institucions, l’acadèmia i la investigació, ja és ingent i gairebé impossible d’imaginar per a la ment humana. S’espera que el volum de dades produïdes al món es dispari i passi dels 33 zettabytes (1 zettabyte correspon a 1.000 milions de gigabytes) del 2018 als 175 pel 2025. Tot això ha creat una indústria al seu voltant —la industria de les dades— que té com a pilar fonamental la Intel·ligència Artificial (IA), un sector estratègic i prioritari per a la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen, però encara secundari en una Europa que està lluny dels Estats Units o la Xina.

Més
0

El Pacte Verd Europeu és una de les grans consignes de la Comissió Europea que lidera Ursula Von der Leyen. No són només les exigències de salvar el planeta de milers d’estudiants que van sortir al carrer cada setmana l’últim any les que han fet que les autoritats europees hagin situat al capdamunt de l’agenda política l’emergència climàtica i la transició ecològica. També són cada vegada més les empreses i els actors econòmics els que s’han adonat que, en un món amb recursos finits, cal millorar-ne l’eficiència, intentant obtenir-ne el màxim rendiment, reaprofitant, reciclant i reconvertint. I aquí és on entra en joc l’economia circular, una de les branques del Pacte Verd que vol impulsar una transformació del model econòmic actual en un de més eficient, que tanqui el cicle dels productes i redueixi al màxim els residus i el desaprofitament.

Més
0

La innovació i la recerca en la tecnologia de les telecomunicacions és un dels objectius de la nova Comissió Europea, però no l’únic. De la mà de la nova comissària Mariya Gabriel —amb experiència prèvia en l’anterior Executiu comunitari sobre ciberseguretat i digitalització— es vol accelerar el paper de la UE en aquesta matèria. Però què s’ha fet fins ara i què cal fer?

Més
0

L’envelliment de la població europea planteja nous reptes per a les economies dels països, però també per als ciutadans, que necessiten cada cop més garanties per saber que realment podran viure un cop s’hagin jubilat. Per aquesta raó, la Comissió Europea va proposar ara fa dos anys la creació dels Productes de Pensions Paneuropeus (PEPP, per les seves sigles en anglès). Un nou producte financer voluntari que busca complementar els plans de pensions privats ja existents, com una resposta als avisos continus del mateix Executiu comunitari, però, també, de l’OCDE, de fer front a un sistema de pensions públic que consideren cada cop més ineficaç.

Més
0

A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.

Més
0

La Comissió Europea té entre els seus objectius en educació que d’aquí l’any 2020 un 15% de la població adulta participi en activitats de formació contínua. L’organització i legislació relativa a l’educació a la Unió Europea és competència dels estats membres, però la UE dona suport a la formació contínua a través de la coordinació entre els països, amb l’objectiu que la fomentin com una forma clau d’enriquiment de la societat. “L’aprenentatge no està només limitat a un de sol ni a una fase vital específica, es produeix durant els anys de l’etapa escolar, però també en altres contextos al llarg de la vida”, recorden des de Brussel·les.

Més
1 2 3 5