Mostrant: Des de Brussel·les

0

La quantitat de dades que generem diàriament les persones, ja sigui com a consumidors o des del sector industrial, però també des de les institucions, l’acadèmia i la investigació, ja és ingent i gairebé impossible d’imaginar per a la ment humana. S’espera que el volum de dades produïdes al món es dispari i passi dels 33 zettabytes (1 zettabyte correspon a 1.000 milions de gigabytes) del 2018 als 175 pel 2025. Tot això ha creat una indústria al seu voltant —la industria de les dades— que té com a pilar fonamental la Intel·ligència Artificial (IA), un sector estratègic i prioritari per a la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen, però encara secundari en una Europa que està lluny dels Estats Units o la Xina.

Més
0

El Pacte Verd Europeu és una de les grans consignes de la Comissió Europea que lidera Ursula Von der Leyen. No són només les exigències de salvar el planeta de milers d’estudiants que van sortir al carrer cada setmana l’últim any les que han fet que les autoritats europees hagin situat al capdamunt de l’agenda política l’emergència climàtica i la transició ecològica. També són cada vegada més les empreses i els actors econòmics els que s’han adonat que, en un món amb recursos finits, cal millorar-ne l’eficiència, intentant obtenir-ne el màxim rendiment, reaprofitant, reciclant i reconvertint. I aquí és on entra en joc l’economia circular, una de les branques del Pacte Verd que vol impulsar una transformació del model econòmic actual en un de més eficient, que tanqui el cicle dels productes i redueixi al màxim els residus i el desaprofitament.

Més
0

La innovació i la recerca en la tecnologia de les telecomunicacions és un dels objectius de la nova Comissió Europea, però no l’únic. De la mà de la nova comissària Mariya Gabriel —amb experiència prèvia en l’anterior Executiu comunitari sobre ciberseguretat i digitalització— es vol accelerar el paper de la UE en aquesta matèria. Però què s’ha fet fins ara i què cal fer?

Més
0

L’envelliment de la població europea planteja nous reptes per a les economies dels països, però també per als ciutadans, que necessiten cada cop més garanties per saber que realment podran viure un cop s’hagin jubilat. Per aquesta raó, la Comissió Europea va proposar ara fa dos anys la creació dels Productes de Pensions Paneuropeus (PEPP, per les seves sigles en anglès). Un nou producte financer voluntari que busca complementar els plans de pensions privats ja existents, com una resposta als avisos continus del mateix Executiu comunitari, però, també, de l’OCDE, de fer front a un sistema de pensions públic que consideren cada cop més ineficaç.

Més
0

A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.

Més
0

La Comissió Europea té entre els seus objectius en educació que d’aquí l’any 2020 un 15% de la població adulta participi en activitats de formació contínua. L’organització i legislació relativa a l’educació a la Unió Europea és competència dels estats membres, però la UE dona suport a la formació contínua a través de la coordinació entre els països, amb l’objectiu que la fomentin com una forma clau d’enriquiment de la societat. “L’aprenentatge no està només limitat a un de sol ni a una fase vital específica, es produeix durant els anys de l’etapa escolar, però també en altres contextos al llarg de la vida”, recorden des de Brussel·les.

Més
0

El 78% dels europeus viuen en ciutats, on també s’hi genera el 85% del PIB dels Vint-i-vuit. I ara és on la Unió Europea vol centrar també la lluita contra el canvi climàtic cap a una transició energètica i cap a una economia més competitiva. La UE va aprovar recentment…Més

0

Des dels inicis del mandat de la Comissió Europea liderada per Jean-Claude Juncker, les interconnexions elèctriques i de gas es van convertir en una de les prioritats polítiques de la institució. El 2014, quan es va presentar el Pla Juncker, el Govern espanyol se’n va felicitar, perquè considerava que el nou instrument financer ajudaria a posar fi a l’aïllament de la península Ibèrica. Quatre anys més tard, però, la interconnexió energètica segueix sent una assignatura pendent.

Més
0

El plàstic està a tot arreu i prova d’això és que cada any els ciutadans europeus en consumeixen 25 milions de tones, de les quals només el 30% s’acaba reciclant. Precisament són els productes d’un sol ús els que més preocupen la Comissió Europea, organisme que ja està posant fil a l’agulla perquè el 2030 tots els envasos de la UE siguin reciclables.

Més
0

La renaixença de la banca ètica a la Unió Europea es va gestar a l’empara de la crisi econòmica. Tot i que ja hi havia antecedents en alguns països del centre i nord del continent, els estats més damnificats per la crisi de deute sobirà o les hipoteques escombraria –els del sud– van veure com un altre tipus de finances també existia.

Més
1 2 3 5