Van néixer com el somni d’alguns consumidors utòpics, però aviat s’han convertit en un malson, tant pels sectors on competeixen com per les administracions que no compten amb un marc legal on enquadrar-les i, fins i tot, pels propis usuaris.
Text: Raquel Correa, Brussel·les
Les iniciatives P2P (l’abreviació en anglès de peer-to-peer, d’igual a igual) es basen en una xarxa de persones que s’organitza a través d’Internet i en la qual tothom per oferir i rebre un servei. És a dir, que no hi ha una relació unidireccional –de qui ofereix el servei a qui l’utilitza- sinó que tots els individus es comporten com a iguals. Una espècie de consum col·laboratiu que la xarxa ha facilitat i les aplicacions de mòbil han popularitzat entre uns ciutadans més disposats que mai a estalviar diners amb aquesta forma de consum alternatiu que esquiva impostos i llicències, i no reclama a ningú perquè certifiqui elevats estàndards de qualitat que sí que són obligatoris pel sector establert amb què competeixen.
“El debat sobre l’economia col·laborativa ens obliga a repensar com la tecnologia digital està alterant molts aspectes de les nostres vides”, declarava a principis d’estiu la comissària europea d’Agenda Digital, Neelie Kroes
Uber i Airbnb
Dues de les iniciatives que han causat més rebombori aquest estiu han estat Uber, el sistema que –des d’abril a Barcelona, i a partir del mes de setembre a Madrid- ofereix transport entre particulars reemplaçant el taxi, i Airbnb, una oferta d’habitacions i habitatges sencers de lloguer que substitueix l’allotjament en hotels durant les vacances.
“El debat sobre l’economia col·laborativa ens obliga a repensar com la tecnologia digital està alterant molts aspectes de les nostres vides. Aquesta economia és signe d’una emprenedoria molt necessària i és un impuls per a tots nosaltres com a consumidors”, declarava a principis d’estiu la comissària europea d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ferma defensora d’una economia “oberta a la innovació”. Una defensa, que en realitat, responia a les vagues i protestes que el gremi de taxistes va organitzar a Madrid i Barcelona per queixar-se contra l’intrusisme d’Uber en un sector al qual a ells els va costar llicències a preus d’or d’accedir. Un sector que, a més, ha perdut molta quota de mercat amb la crisi i que, amb el desembarcament d’aquesta competència, que consideren deslleial, tem el pitjor.
La Llei d’Ordenació del Transport estableix que un particular no pot cobrar pel transport “llevat del supòsit de percepció de dietes o despeses de desplaçament”. Uber al·lega que les tarifes que cobra serveixen per cobrir les despeses del trajecte i de manteniment del cotxe i, per tant, no infringeix la llei
Els taxistes, doncs, reclamen que la Llei els empari, però Uber ha agafat a les administracions a contrapeu, sense instruments legals actualitzats que donin cobertura a una aplicació mòbil d’aquest tipus. De fet, la norma aplicable en aquest cas és la Llei d’Ordenació del Transport, que estableix que un particular no pot cobrar pel transport “llevat del supòsit de percepció de dietes o despeses de desplaçament”. I aquí és on entra Uber, que al·lega que les tarifes que cobra serveixen per cobrir les despeses del trajecte i de manteniment del cotxe i, per tant, no infringeix la llei.
Revolta veïnal
Però si les aplicacions són un malson per al sector amb qui competeixen (des)lleialment, i per les administracions, que no disposen d’eines legals actualitzades i, sense voler-ho, deixen escletxes per on es colen aquestes apps, també ho són per als ciutadans, que veuen com portals com Airbnb han fet canviar la vida del seu barri en pocs mesos. És el cas de la Barceloneta, que aquest estiu s’ha alçat en peu de guerra per denunciar la proliferació de pisos turístics il·legals que inunden el barri de “turistes de borratxera”, incívics i sorollosos. Si la Barceloneta compta amb una setantena d’apartaments turístics registrats, els veïns intueixen que n’hi ha centenars d’il·legals i que ningú no en controla l’ocupació.
La Generalitat calcula que a Catalunya hi podria haver fins a un milió de llits turístics il·legals. La primera passa per sancionar-los va ser imposar una multa de 30.000 euros al portal Airbnb
La Generalitat calcula que a Catalunya hi podria haver fins a un milió de llits turístics il·legals i aquest estiu ja va fer la primera passa per sancionar-los: imposar una multa de 30.000 euros al portal Airbnb al·legant que els apartaments que ofereix el gegant californià de l’allotjament compartit no estan inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, tal com estableix la normativa de la Generalitat. El primer toc d’atenció que la plataforma de lloguer d’allotjaments turístics ha rebut a Europa i l’espurna que va fer esclatar les protestes dels veïns de la Barceloneta, que es van posar del costat de l’Administració, convençuts que el somni s’havia convertit en un malson.
