Poques comarques poden presumir d’una identificació territori-producte tan marcada com l’Alt Penedès, conegut arreu com a zona productora de vins i caves de gran qualitat. Parlem amb el president del Consell de la delegació a l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Amat Solé, per tal que ens expliqui com ha afectat la crisi a una zona on el sector primari hi té un gran pes i quines són les previsions de futur de l’empresariat local.
Text: Montse Torres Fotos: Cedides
“L’agricultura i la viticultura han estat la gran sort de l’Alt Penedès durant la crisi econòmica”
L’Alt Penedès és una de les comarques barcelonines on menys intensa va ser la destrucció d’empreses durant la crisi gràcies a la forta empenta del sector primari. L’agricultura, i en especial la viticultura, ha estat el sector que ha sustentat la comarca?
Sens dubte l’agricultura i la viticultura han estat la gran sort de l’Alt Penedès durant la crisi econòmica. Gràcies a elles, a la comarca la pèrdua d’empreses i l’atur han estat molt per sota del nivell del conjunt de Catalunya durant tota la crisi. Així, mentre la mitjana d’atur a Catalunya l’any 2014 va ser del 22,10%, a l’Alt Penedès es va situar en un 17,48%.
Malgrat l’existència d’empreses de gran volum, la dimensió mitjana de les empreses de l’Alt Penedès és de 10 treballadors. És el creixement un dels reptes de l’empresariat de la zona?
Evidentment, en una economia globalitzada com la que tenim actualment, les empreses tenen la necessitat d’augmentar la seva capacitat de creixement. En molts casos no és possible, i llavors l’única solució de futur és que diferents empreses treballin plegades per poder donar servei a grans demandes.
Alguns informes parlen d’una pèrdua de competitivitat de la comarca en el conjunt de Catalunya en els darrers anys. Creu que l’Alt Penedès ha perdut força en relació a altres zones del país?
La desaparició de Caixa Penedès a la nostra comarca ha ocasionat un sotrac molt important. En aquest sentit, algunes dades ens diuen que hem baixat sis llocs en el rànquing de competitivitat, però estic convençut que en un futur pròxim recuperarem posicions.
Quatre municipis concentren gairebé tres quartes parts de les empreses líders en facturació: Vilafranca del Penedès (8 empreses), Santa Margarida i els Monjos (5), Sant Sadurní d’Anoia (5) i Olèrdola (5). Es treballa per afavorir la implantació d’empreses en altres punts de la comarca?
Tots els municipis intenten tenir el seu propi polígon industrial, però seria bo que les empreses estiguessin concentrades en unes determinades àrees industrials per minimitzar al màxim l’impacte ambiental. A més, això afavoriria l’enoturisme, una activitat que ens pot proporcionar uns grans beneficis, tant econòmics com en termes d’ocupació.
La comarca és coneguda, tant a escala nacional com internacional, pels seus vins i caves. Com es treballa per tal que aquesta identificació reverteixi en la resta de productes i serveis generats a l’Alt Penedès?
Considero que actualment la marca Penedès no té encara la força necessària per ajudar a altres productes que no siguin el vi i el cava. Per aquest motiu, crec que haurem de treballar molt intensament per donar més força al nom Penedès. En aquest sentit, l’enoturisme podria ajudar, i molt, a aconseguir-ho.
“La desaparició de Caixa Penedès ha ocasionat un sotrac molt important i hem baixat sis llocs en el rànquing de competitivitat del conjunt de Catalunya, però en un futur pròxim recuperarem posicions.”
És doncs l’enoturisme una activitat complementària al món del vi on encara hi ha molt camí per recórrer? És el turisme un dels sectors amb més marge de creixement a la comarca?
Sens dubte, l’enoturisme pot ser un dels grans motors econòmics de la nostra comarca. En aquest sentit, s’està treballant tant des del sector privat com del públic per aconseguir que el turisme es multipliqui i generi més ocupació i beneficis.
Com dèiem, l’Alt Penedès és una comarca amb una gran identificació territori-producte pels seus vins i, al mateix temps, compta amb diverses indústries papereres. Es treballa per afavorir sinergies?
Crec que s’està fent una bona feina per tal de donar entrada a altres tipus d´empreses que no afectin la imatge del sector que dóna vida a la comarca. Els diferents municipis que la conformen treballen per atraure empreses de diferents sectors, però sempre evitant malmetre el territori.
Com es treballa des de la Cambra per afavorir l’emprenedoria a l’Alt Penedès?
Des de la Cambra s’ajuda a totes les empreses i emprenedors que ens demanen assessorament per impulsar o desenvolupar els seus projectes.
Quins creu que són els punts forts del teixit empresarial de l’Alt Penedès? I els punts febles?
El principal punt feble, des del meu punt de vista, és que els diferents sectors no treballen conjuntament. Crec que, en aquest sentit, al Penedès som massa independents; tothom treballa per separat. Un altre punt dèbil és que no es valora suficientment el que tenim al nostre territori. I també considero una feblesa el fet que el sector empresarial està format, deixant de banda un nombre reduït de grans companyies, per empreses molt petites. Pel que fa als punts forts, diria que la majoria d’empreses exporten, que hi ha un fort esperit emprenedor, que s’aposta per la innovació i la tecnologia així com també per la sostenibilitat i el respecte del medi ambient, i que tenim infraestructures molt properes.
La delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Alt Penedès ofereix a tots els empresaris i comerciants de la comarca la seva ajuda i serveis per satisfer les necessitats que precisin per tirar endavant les seves empreses. En aquest sentit, un dels principals serveis que s’ofereixen és el suport en la realització de tràmits de comerç exterior (certificats d’origen, legalització de documents comercials, tramitació consular de documents, visats, certificats de lliure venda, Quaderns ATA, etc.) i també de tràmits de gestió empresarial (Registre d’Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya, registre sanitari, carnets professionals, subvencions, comunicacions d’obertura de centres de treball, etc.)
Un altre dels pilars de la Cambra és la formació a l’empresariat. En aquest sentit, s’impulsen projectes com Campuscambra, orientat a la formació contínua, la formació a mida, la formació d’empresaris i directius, la formació on-line o la gestió de la bonificació de la formació a les empreses, entre d’altres. Pel que fa als joves, el programa PICE (Programa Integral de Cualificación y Empleo) dissenyat per les cambres de comerç, té l’objectiu de guiar i acompanyar els joves al llarg del seu itinerari formatiu per tal d’inserir-los en el mercat de treball o en l’autoocupació.
