La figura de la Teresa Forcades va saltar a l’escena pública a finals del 2009 al criticar obertament l’ús de les vacunes contra la pandèmia de la Grip A, posant en entredit fins i tot l’OMS i fent especial èmfasi en el negoci que hi havia darrere d’aquestes vacunes. La també impulsora de Procés Constituent es mostra molt crítica amb la progressiva precarització de la nostra societat, el sexisme estructural existent al si de l’Església catòlica i la dependència econòmica que el capitalisme mostra vers determinades indústries.
Text: Esther Escolán Fotos: Ignacio Adeva
Tornaria a repetir totes i cadascunes de les seves paraules vers les vacunes de la Grip A i la solució mineral mestre, que va defensar l’any 2014 com a antídot contra l’Ebola? Se n’ha penedit en algun moment? Jo sempre cito el llibre Medicaments que maten i crim organitzat, escrit pel metge Peter C. Gøtzsche, que l’any 2014 va rebre el premi de la British Medical Association. Ell sempre ha practicat la medicina científica o basada en l’evidència i també sempre ha denunciat que de vegades aquest àmbit acaba sotmetent-se a criteris econòmics. Aquest és el marc general, però fa uns mesos vaig publicar una revisió de tot el que envolta a la vacuna de la Grip A al International Journal of Medicine Systems, un article que vaig presentar al Hopkins Hospital i que van secundar un gran nombre de professionals de la medicina. No tinc cap tipus de penediment. Respecte a l’Ebola, jo vaig denunciar l’alarma que s’estava generant de manera parcialment artificial i interessada, ja que aquesta malaltia ha existit des dels anys 70 del segle passat, així que tampoc me’n penedeixo. Ans al contrari: precisament per la dificultat d’obrir espais de reflexió crítica dintre del sistema sanitari, hem de cuidar molt aquestes veus crítiques que, tinguin o no raó, cal que existeixin. Per què? Perquè cada cop hi ha una penetració més gran de la indústria farmacèutica a les facultats de medicina, el qual és alarmant perquè estem supeditant l’educació mèdica i l’activitat de publicacions científiques i societats mèdiques a aquestes corporacions, que molts cops també les financen en part.
Com a monja, vostè defensa la idea que Déu no és en aquest món per controlar-nos i sotmetre’ns a la seva paraula, sinó perquè li agrada romandre amb nosaltres, perquè ens estima i ens és fidel. Creu que aquesta és la millor manera per a que la societat torni a abraçar la religió?
D’una banda, hi haurà gent que vegi en Déu un ésser tal com jo el visc i el descric, com quelcom que l’atrau i amb el que s’identifica. Però també hi ha gent que intenta trobar en la religió i en Déu un refugi i que, quan comences a parlar de llibertat i de reptes, potser s’incomoda. No es tracta d’un àmbit de fe separat de la recerca d’un estil de vida, perquè jo estic convençuda que molts dels que es declaren ateus viuen al bell mig de la religió. Per a mi, l’objectiu no és necessàriament atraure a la gent cap a la religió o cap a l’església, sinó mostrar-los que hi ha diversos camins que apropen a Déu, de diferents maneres, i que tots ells estan al seu abast si ho consideren necessari. Com a opció triada lliurement, que és precisament l’argument del primer llibre que acabo d’escriure en llengua anglesa, Fe i llibertat.
“No penso penjar els hàbits de la política perquè formen part del meu compromís cristià”
La presència de la religió a les escoles també ha generat certa controvèrsia els darrers anys. Quina opinió li mereix a vostè aquesta qüestió?
Hem de diferenciar dos aspectes, la cultura religiosa i la catequesi. L’objectiu del segon és que l’infant abraci una religió, cosa que no és feina de l’escola, sinó de les famílies i les institucions religioses. No té cap sentit, per tant, que l’escola catequitzi les criatures. Ara bé, la cultura religiosa, que fa referència a la història de les religions i els elements culturals que l’envolten, sí que crec que ha de ser un fenomen a estudiar. Una cultura religiosa ben fonamentada i acompanyada pot ajudar a omplir buits que, si no, poden desembocar en determinats fanatismes i fonamentalismes.
Vostè és considerada una teòloga feminista. L’any 2007 va publicar La teologia feminista i està estretament lligada a la European Society of Women in Theological Research. Per què aquesta necessitat d’abordar la teologia amb mirada de gènere?
Cal prendre consciència d’una realitat com és la discriminació de la dona per una mera qüestió de sexe, i no només em refereixo en l’àmbit religiós. Avui dia, un gran nombre de nenes al món no tenen el mateix accés a l’educació que els nens. També caldria més llibertat pel que fa al matrimoni, ja que casar-se o no, així com amb qui fer-ho, són decisions que les dones haurien de prendre lliurement i no condicionades pel seu entorn. De la mateixa manera que haurien de poder decidir descasar-se en cas que la convivència amb el seu cònjuge fos violenta, frustrant o negativa.
Si entrem dins de la religió catòlica, existeix un sexisme estructural, primer perquè els càrrecs de presa de decisions estan relacionats amb l’ordenació, a la que només opten els homes. Jo crec fermament que les dones hauríem de poder ser ordenades sacerdots per accedir als càrrecs de responsabilitat. A mi m’agradaria canviar aquest clericalisme per no haver de ser ordenada necessàriament per accedir-hi.
Una figura que està portant a un primer pla figures i col·lectius que fins ara no gaudien del beneplàcit de l’Església és l’actual papa Francesc. Què en pensa de la seva tasca?
Primer m’agradaria dir que, tant en l’Església com en la societat, els canvis positius sempre vénen de baix. Però també és cert que, en determinats àmbits, el mèrit d’aquells que es troben a dalt, com passa amb l’actual Papa, rau en deixar espai i donar veu a aquells que vénen de baix, que són els autèntics agents del canvi. El Papa és un col·laborador actiu en la posada al dia de l’Església que va començar el papa Joan XXIII i que van continuar Joan Pau II i Benet XVI, però per assolir els objectius marcats cal la coresponsabilitat de tots els membres que en formem part.
“Si el capitalisme necessita mercantilitzar les guerres i les medicines potser caldria valorar la idoneïtat d’altres sistemes econòmics.”
Tenint en compte el context que ens ocupa, què li preocupa, indigna o afecta a la Teresa Forcades ciutadana?
Sobretot, la precarització creixent que està afectant a l’estat del benestar i que ens està traient una sèrie de conquestes socials assolides posteriorment a la Segona Guerra Mundial i que garantien uns mínims d’igualtat. El progressiu desmantellament de tots aquests mínims durant els darrers 30 anys és quelcom que a mi m’amoïna molt, tant com la dependència que l’economia mundial té de la indústria militar. Ni les guerres ni les medicines ni cap indústria es poden mercantilitzar, i si el capitalisme necessita d’aquesta mercantilització potser caldria valorar la idoneïtat d’altres sistemes econòmics. Una dependència econòmica tan evident per part del poder impossibilita la democràcia.
Són aquestes inquietuds les que van animar-la a fundar Procés Constituent juntament amb Arcadi Oliveres? Quins objectius perseguia la seva adhesió?
Al fundar el partit, la nostra intenció era tenir un paper a les eleccions catalanes passades, quelcom que no vam aconseguir, per tal que a Catalunya existís una unió ample entre tots aquells que volem transformar aquesta economia capitalista. I alerta, perquè jo crec que a Catalunya som una gran majoria els que ho volem canviar, però és clar, si anem separats no ho aconseguirem mai. La meva decisió de militar políticament va respondre a un moment històric excepcional i no sé si tornarà a repetir-se, però el que sí sé és que no deixaré mai de fer política perquè és quelcom que faig a través dels articles que escric, de les denúncies públiques que faig, etc. No penso penjar els hàbits de la política perquè formen part del meu compromís cristià.
La Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és monja benedictina al Monestir de Sant Benet de Montserrat. Abans d’endinsar-se en la religió, però, va estudiar Medicina a Barcelona i l’any 1992 va traslladar-se als EUA, on va cursar l’especialitat de Medicina Interna a la Universitat de Nova York, a Buffalo, i el Master of Divinity a Harvard. L’any 1997, quan es disposava a començar el Doctorat en Ètica Mèdica, va entrar a formar part del Monestir, des d’on s’ha doctorat, a més, en Salut Pública i ha cursat una altra llicenciatura, aquest cop en Teologia Fonamental. Col·laboradora de publicacions mèdiques de gran prestigi internacional, Forcades també ha publicat, entre altres, Els crims de les grans companyies farmacèutiques, La teologia feminista en la història i Converses amb Teresa Forcades. L’any 2013 va ser una de les impulsores de Procés Constituent, un partit que finalment no va presentar-se com a tal a les passades eleccions catalanes del 27 de setembre, ja que els seus militants van dividir-se entre Catalunya Sí que es Pot i la CUP.
