Mostrant: Món Global

0

L’economia circular és una de les 80 eines de la gestió pública amb impacte social. S’inscriu en l’estratègia de la cooperació. Forma part del disseny de les polítiques públiques i, alhora, té la funció de donar resultats positius amb bones pràctiques i així millorar la societat en termes de sostenibilitat.

Més
0

S’han complert els pronòstics d’Eurostat efectuats ara fa deu anys. L’any 2030, els majors han passat de ser del 20 al 25% del conjunt de la UE. Les previsions sobre la taxa de reemplaçament (cotitzadors per pensionista) s’han superat amb escreix i s’ha ensorrat de l’1,92 a l’1,50. Durant la dècada 2020-2030, els governs han batallat per assegurar les pensions, mantenir el nivell assistencial, retardar l’edat de jubilació i reformar el mercat de treball. Però, a hores d’ara, encara no sabem què fer amb els sèniors.

Més
0

Abans de res, preguntem-nos què és l’”economia circular”, una expressió que ha assolit notable protagonisme en els últims temps, accentuant l’atenció que se li presta des del decenni passat.
Segons la doctrina de la Unió Europea, “l’economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’estén”. Es tracta, resumint molt, de reduir els residus al màxim, donant-los l’oportunitat, mitjançant el seu reciclatge, de generar valor.
El Parlament Europeu va votar afirmativament la Resolució 2017/2211 que, entre altres, “demana a la Comissió que, amb vista al proper període de programació, desenvolupi una metodologia de seguiment pertinent, amb indicadors adequats, que permetin una millor supervisió de la contribució de la política de cohesió a la consecució d’una economia circular a fi d’oferir un retrat més precís de les condicions ambientals i socioeconòmiques”.
Com exposar els avantatges i inconvenients d’implantar l’economia circular? Vegem-ho en el següent DAFO.

Més
0

El Pacte Verd Europeu és una de les grans consignes de la Comissió Europea que lidera Ursula Von der Leyen. No són només les exigències de salvar el planeta de milers d’estudiants que van sortir al carrer cada setmana l’últim any les que han fet que les autoritats europees hagin situat al capdamunt de l’agenda política l’emergència climàtica i la transició ecològica. També són cada vegada més les empreses i els actors econòmics els que s’han adonat que, en un món amb recursos finits, cal millorar-ne l’eficiència, intentant obtenir-ne el màxim rendiment, reaprofitant, reciclant i reconvertint. I aquí és on entra en joc l’economia circular, una de les branques del Pacte Verd que vol impulsar una transformació del model econòmic actual en un de més eficient, que tanqui el cicle dels productes i redueixi al màxim els residus i el desaprofitament.

Més
0

És el comissari europeu més jove, tant de l’equip d’Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb només 30 anys, Virginijus Sinkevičius s’encarrega d’una de les carteres més clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el “comissari millennial”, però abans d’arribar a ocupar aquest càrrec, ja havia estat ministre d’Economia i Innovació de Lituània. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevičius té entre les seves responsabilitats l’estratègia de biodiversitat de la UE de cara les pròximes dècades, i també promoure les polítiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l’estratègia de sostenibilitat de la Comissió Europea passa per la creació d’un Pla d’Economia Circular que Sinkevičius va presentar el març passat, i que fixa les línies mestres per a una transformació de l’economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no només per aconseguir que els objectes tinguin més vida útil, sinó, també, per reconèixer el “dret a reparar” o promoure el disseny urbà sostenible.

Més
0

L’ahir del nostre Sistema Nacional de Salut (SNS), de què encara no ens hem desenganxat, ens implica en el present i des d’un passat recent limitacions importants per fer front als quatre reptes a superar per tenir futur: la crisi econòmica, la crisi de model sanitari assistencial actual, la crisi…Més

0

Té una bona salut, el nostre sistema sanitari? Quina valoració els mereix la resposta de la sanitat pública i la sanitat privada a la crisi de la Covid-19 fins ara? Quins reptes i oportunitats creuen que hauran d’afrontar la sanitat pública i privada en els propers mesos? Diversos experts i…Més

0

Amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19, l’economia s’ha aturat a tot el món. La recessió és global i tindrà profunds efectes en diferents sectors, no només en el turístic o el de les línies aèries, sinó que també tindrà els seus efectes en la banca.

Més
0

L’actual situació que estem vivint a causa de la crisi del coronavirus està redefinint el nostre concepte de business as usual, estrenyent el temps de presa de decisions i posant en escac la nostra habilitat per mantenir la capacitat operativa prèvia als estats de confinament.

Més
0

En l’article “Radiografia del sector bancari espanyol a mitjans de 2019”, del professor Antoni Garrido, hem repassat els canvis substancials que s’han produït en el sector bancari espanyol des de l’esclat de la crisi financera el 2008 i hem vist quina és la situació en la qual es troba el sector en aquests moments. En aquest article partirem d’aquelles conclusions i esbossarem una agenda amb un horitzó 2025 per a una evolució saludable del sector.

Més
1 2 3 18