Mostrant: Món Global

0

Vista des de l’actualitat, som al mes de març del 2030, l’última dècada ha presentat dos grans reptes a la formació. El primer, ha calgut formar, a marxes forçades, a la gent per accedir al 80% dels nous llocs de treball creats. El segon, un dels reptes de l’Agenda 2030, signada el 2015 pels 193 països de tot el món, consistia a assegurar l’accés igualitari d’homes i dones a una formació tècnica, professional, superior i universitària de qualitat. En tots dos casos, s’han vist avenços, però la formació continua quarterada. Les diferències de poder adquisitiu, regió de procedència, religió o cultura i gènere segueixen frenant la majoria dels esforços.

Més
0

Les sinergies entre l’eina de gestió sobre el terreny i la tecnologia 5G milloren els resultats de la gestió pública i el seu impacte social. Gestores i gestors públics de primera línia poden prendre força més decisions públiques gràcies al 5G, que apropa les polítiques públiques a la ciutadania.

Més
0

A la literatura i a l’art, hi podem trobar diverses referències sobre els aspectes ètics de la relació entre l’ésser humà i les seves pròpies creacions. La ciència ficció ens en deixa múltiples proves. Si vostè és seguidor d’aquest gènere, recordarà, probablement, les famoses tres lleis de la robòtica que va encunyar l’escriptor Isaac Asimov. La primera d’elles resava: “Un robot no farà mal a un ésser humà ni, per inacció, permetrà que un ésser humà prengui mal.” Probablement un dels primers intents, encara que fos literari, de parlar d’un codi ètic aplicat a la tecnologia.

Més
0

Octubre del 2010. Un equip format per Luke i Max, un pare i el seu fill de primària, preparen un globus al qual enganxen un iPhone i un dispositiu paracaigudes que s’eleva uns 100.000 peus fins a poder observar la curvatura de la terra i tornar sa i estalvi mentre els envia les seves coordenades GPS per a la seva posterior recollida. La premsa americana va titular la gesta en el seu dia: “Per què ho van fer?… Perquè podien.”

Més
0

L’extensió dels sistemes de generació distribuïda ha canviat el paradigma del sistema energètic actual. Hi ha moments del dia en què es registren nivells de producció renovable de més del 50% del total, una xifra que arribarà, segons algunes projeccions, més del 80-90% en escenaris futurs. Els nous sistemes de microgeneració de microxarxes, o centrals elèctriques virtuals (VPP, pel seu acrònim en anglès), augmenten la complexitat de la gestió de la xarxa i suposen tot un repte, ja que en funcionar amb una nova combinació de fonts d’energia renovables i nous sistemes d’emmagatzematge local, descentralitzen el sistema. En conseqüència, per al seu correcte maneig, seran necessàries solucions basades en la Intel·ligència Artificial (IA). Encara amb aquesta dificultat, els models analítics actuals redueixen l’error (MAPE%; desviació mitjana absoluta percentual) al voltant d’un 30%, la qual cosa es tradueix directament en benefici per a la microgrid/VPP.

Més
0

La quantitat de dades que generem diàriament les persones, ja sigui com a consumidors o des del sector industrial, però també des de les institucions, l’acadèmia i la investigació, ja és ingent i gairebé impossible d’imaginar per a la ment humana. S’espera que el volum de dades produïdes al món es dispari i passi dels 33 zettabytes (1 zettabyte correspon a 1.000 milions de gigabytes) del 2018 als 175 pel 2025. Tot això ha creat una indústria al seu voltant —la industria de les dades— que té com a pilar fonamental la Intel·ligència Artificial (IA), un sector estratègic i prioritari per a la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen, però encara secundari en una Europa que està lluny dels Estats Units o la Xina.

Més
0

Thierry Breton (París, França, 1955) és un dels pesos pesants de la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen. Ostenta la important cartera de Mercat Interior i amb la pandèmia del coronavirus ha agafat les regnes per assegurar i augmentar la producció de vacunes a Europa. El seu nomenament va ser polèmic pel seu recent passat en el sector privat. Fins al seu nomenament com a comissari, era el CEO de la companyia tecnològica Atos i abans ja havia liderat France Télécom. No obstant això, també va ser ministre d’Economia durant la presidència de Jacques Chirac. Les seves competències són àmplies i de pes, des de l’estratègia industrial europea, fins a la indústria espacial i de la defensa, passant per la sobirania tecnològica. Aquesta primavera, ha presentat un nou paquet d’Intel·ligència Artificial (IA) amb una estratègia renovada amb la qual assegura que Europa pot posar-se al capdavant en aquesta matèria.

Més
0

L’economia circular és una de les 80 eines de la gestió pública amb impacte social. S’inscriu en l’estratègia de la cooperació. Forma part del disseny de les polítiques públiques i, alhora, té la funció de donar resultats positius amb bones pràctiques i així millorar la societat en termes de sostenibilitat.

Més
0

S’han complert els pronòstics d’Eurostat efectuats ara fa deu anys. L’any 2030, els majors han passat de ser del 20 al 25% del conjunt de la UE. Les previsions sobre la taxa de reemplaçament (cotitzadors per pensionista) s’han superat amb escreix i s’ha ensorrat de l’1,92 a l’1,50. Durant la dècada 2020-2030, els governs han batallat per assegurar les pensions, mantenir el nivell assistencial, retardar l’edat de jubilació i reformar el mercat de treball. Però, a hores d’ara, encara no sabem què fer amb els sèniors.

Més
1 2 3 19