Formació de Postgrau a Espanya. DAFO
L’aposta per la interdisciplinarietat en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior pot donar peu a innovacions i a col·laboracions disruptives en l’àmbit transnacional.
MésMostrant: Món Global
Els camins de la laboritat
Hem interromput un parell de mesos la tertúlia. Coses d’agenda. Encara que avui hi participarà menys gent del que és habitual, he preferit convocar-la sense dilació. L’oportunitat és que aquesta setmana hi he convidat un col·lega especial. Va ser el rector europeu més jove que va signar la Magna Charta Universitatum, a Bolonya, Itàlia, el 1988 i que, posteriorment, estamparia la seva signatura com a ministre del seu país a la Declaració de Bolonya el 1999. Trenta anys després de la signatura d’aquesta declaració, sembla un bon moment per comentar amb uns quants amics sobre el compliment dels objectius d’aquest procés de reforma dels sistemes d’educació superior dels països europeus. Ens hi acompanyen les dues tertulianes habituals, els dos doctorands —aquesta vegada, en Educació Superior—, un parell de professors nord-americans i un altre de xinès. Nou, en total; no es tracta d’un nombre bíblic, però un dels seus significats l’associa amb la saviesa i la brillantor.
Més
Màsters: el colofó. Viatge vers universitats capdavanteres
A Iberoamèrica, només hi ha una única universitat entre les 200 millors del món, la Universitat de Barcelona. Per això, queda força trajecte en el viatge vers universitats capdavanteres on hi sobresurtin molts màsters innovadors. La bona notícia és que podem fer el camí per a assolir-lo.
Més
La formació universitària de postgrau a Espanya
Un cop titulat en un grau universitari, l’alumne pot decidir continuar amb els seus estudis mitjançant la realització de formació universitària de postgrau destinada a la seva especialització acadèmica o professional. N’hi ha de diversos tipus: ensenyaments oficials (màster oficial i doctorat) i no oficials (màsters propis, diplomatures de postgrau, cursos d’especialització i formació permanent en general, que poden ser oferts per universitats i altres institucions). En aquest article ens centrem en els estudis de màster oficial que ofereixen les universitats.
Més
20 anys del Procés de Bolonya. Esbós d’un balanç
Definida des de la seva fundació com a lliure i laica, la Universitat de Bolonya és la universitat en actiu més antiga del món. Només cal fer una ullada a la seva llista d’antics alumnes il·lustres per copsar-ne la importància: des de Dante Alighieri fins a Copèrnic, des d’Erasme de Rotterdam fins a Albert Dürer.
Més
Entrevista a Mariya Gabriel. Comissària europea d’Innovació, Investigació, Educació i Joventut
Ja en el primer executiu de Jean-Claude Juncker, Mariya Gabriel (Götz Delchev, Bulgària, 1979) va ser l’encarregada d’Economia Digital durant dos anys. Així doncs, malgrat la seva joventut, acumula una llarga experiència a Brussel·les en la primera línia del braç executor de la política comunitària, ara sota el lideratge d’Ursula Von der Leyen i ocupant l’àmplia cartera d’Innovació, Recerca, Educació i Joventut. La seva batuta condueix un dels segells més valuosos i emblemàtics de la Unió Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estratègia educativa europea, clau al seu torn per al desenvolupament de l’educació superior de la Unió.
Més
Sobre les seves espatlles
L’any 2020 es calculava que arreu del món hi havia unes 500 empreses unicorn, 100.000 corporacions transnacionals, a les quals cal afegir un milió de filials, i 400.000 start-up. Però les unicorn, les multinacionals i les start-up no aportaven més del 20% del PIB mundial. El 80% restant el cobrien les pimes, que ocupaven més del 65% de la població treballadora mundial. Deu anys després, l’any 2030, s’ha doblat el nombre d’empreses unicorn i de multinacionals, les start-up ho poblen tot fins a decuplicar-se, però les pimes segueixen representant una proporció semblant del PIB i de la població ocupada
Més
Entrevista a Pere Navarro. Delegat especial de l’Estat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
És Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, però la trajectòria laboral de Pere Navarro i Morera (Terrassa, 1959) l’ha dut lluny dels laboratoris i l’ha apropat a la gent. Ha estat alcalde de Terrassa, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), diputat al Parlament i candidat a la presidència de la Generalitat (2017) per aquesta formació, entre d’altres càrrecs públics i privats. Després d’un any de pandèmia en què el sector industrial també s’ha hagut de reinventar, centra ara els seus esforços a consolidar els ambiciosos projectes innovadors del Consorci de la Zona Franca de Barcelona cap a l’economia 4.0, com ara el DFactory Barcelona. Vol transformar, així, el seu Polígon Industrial per fer-lo, “menys dur i més amable
Més
El postgrau com a connexió entre el present i el futur
D’entre els aspectes més positius de la formulació fundacional de l’Espai Europeu d’Educació Superior —popularment anomenat,”Bolonya”— cal destacar una dimensió estratègica i una altra “tàctica”.
Més
Suport a la innovació en les pimes: una estratègia guanyadora
Parlar d’innovació sense caure en el tòpic és francament difícil. Hem encasellat el concepte perquè llueixi, però que no transformi. En canvi, la tecnologia ha crescut, ho inunda tot i com més exponencial sigui, millor: exemples com la digitalització o la ciència de dades són factors identitaris en els campions competitius. No obstant això, els costos associats fan que només grans corporacions i start-ups ben finançades puguin seguir aquesta tendència global.
Més