Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Marieta del Rivero Consellera independent i presidenta de la Comissió de Nomenaments, Retribucions i Sostenibilitat de Cellnex Telecom.

0

Malgrat que el camí que du cap al cim empresarial segueix ple d’obstacles per a les dones, Marieta del Rivero ho ha aconseguit: ha trencat el sostre de vidre. I al seu darrere, moltes altres se sumaran a la transformació. Estem en un punt d’inflexió en què bufen vents favorables per al canvi, afirma en aquesta entrevista la també expresidenta de l’International Women’s Forum Spain. Els desgranem un a un mentre repassem la seva impressionant trajectòria.

Texto: Emma Bouisset Carrascal


“Haver estat minoria ens ha fet preparar-nos més per destacar i no quedar-nos enrere”

FRUIT DE LA TENACITAT I DE LA DETERMINACIÓ
Marieta del Rivero (Madrid, 1965) té un currículum que fa caure d’esquena. És consellera independent i presidenta de la Comissió de Nomenaments, Retribucions i Sostenibilitat de Cellnex Telecom, consellera independent de Gestamp Automoción, presidenta no executiva i de la Comissió de Nomenaments i Retribucions d’Onivia, membre del Consejo Asesor de Mutualidad de la Abogacía i de Made in Möbile, i patrona de la Fundación Tecnalia. Prèviament, ha estat directora mundial de Màrqueting de Telefónica, directora general adjunta al director general Comercial Digital de Telefónica, CEO de Nokia Iberia, sènior advisor d’Ericsson, sòcia de Seeliger i Conde i presidenta d’International Women’s Forum Spain.
A més, la que ha estat considerada com una de ‘Les 500 Dones Més Influents d’Espanya’ els anys 2018, 2019 i 2020 segons El Mundo; una de ‘Les Top 100 Dones Líders 2018’ per Mujeres & Cía, i la ‘Millor Directiva 2017’ de l’Associació Espanyola de Dones Empresàries, també ha tret temps del barret de copa per escriure el llibre Smart Cities: una visión para el ciudadano (LID Editorial, 2017), una guia per ajudar-nos a entendre i beneficiar-nos de la revolució social que suposaran les ciutats intel·ligents.
Marieta del Rivero així mateix és membre de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola de Directius (AED), AMP per l’IESE, EP per Singularity University i executive coach certificada per l’ECC. El 2019, va assistir al ‘Workshop in Global Leadership’ impartit per la Harvard Kennedy School.

Les dones representen el 50% de la població mundial i, no obstant això, en ple segle XXI, encara no hem aconseguit que hi hagi paritat de gèneres a les elits empresarials. Per què?
Hi ha molts motius, tots amb un mateix origen: d’una banda, la cultura organitzativa de les empreses, que portarà un temps transformar; de l’altra, la necessària renovació generacional dels CEO i dels presidents, que accelerarà el canvi, i també, una major ambició de les dones per arribar al cim sense estar en minoria. Estem en un moment de punt d’inflexió. Llegia fa unes setmanes l’últim estudi de Grant Thorton —companyia que porta disset anys analitzant el paper de la dona en el món de l’empresa—, i hem superat per fi el llindar del 30%. Corren vents favorables en tots els àmbits. En l’empresarial, les qüestions ESG (Enviromental, Sustainability i Governance) prenen protagonisme, i els plans d’Igualtat, Inclusió i Diversitat seran catalitzadors del canvi. En l’àmbit dels Consells, el Regulador en el Codi de Bon Govern per a Societats Cotitzades ha inclòs una exigència del 40% de dones en consells i directives per a finals de l’any 2022.

En el seu cas, quins creu que han estat els factors clau perquè vostè sí que hagi trencat aquest sostre de vidre escalant fins a entrar com a consellera independent a Cellnex Telecom (una empresa de l’IBEX 35)?
Diversos. Si he de triar, diria que definir un pla amb uns objectius en cada etapa i treballar dur per aconseguir-los, tenir una família que m’ha donat suport en tot moment, aixecar la mà en els moments d’oportunitat per transmetre la meva ambició i cuidar molt la meva xarxa —equips, col·laboradors, stakeholders—. Cellnex va arribar a través d’un Head Hunter i quan ja havia acabat el meu programa de capacitació per a consellera. Va ser un moment clau en la meva carrera i una gran satisfacció.

Amb quines dificultats va topar durant el camí?
Amb cultures corporatives molt masculines on pesava més el fet d’estar present en el despatx que no pas complir amb els teus objectius. Cultures on discrepar de l’opinió general del cap et feia “incòmode” —sent minoria no és fàcil trobar-te còmoda en alguns debats—. Amb exigències de dedicació que feien complicat tenir cura del balanç salut/família/emocional. Amb algunes inseguretats per la meva part en determinats contextos…

Ha estat reconeguda com una de ‘Les 500 Dones Més Influents d’Espanya el 2018’ pel diari El Mundo; una de ‘Les Top 100 Dones Líders 2018’ per Dones & Cia, i va ser escollida Millor Directiva 2017 per ASEME (Associació Espanyola de Dones Empresàries). En què diria que es diferencia el lideratge femení del masculí? Quin és el seu valor afegit i en què hauria de millorar?
El lideratge té a veure amb les persones, homes i dones, amb la seva capacitat d’atraure, de seduir, de convèncer (i no d’imposar) per arribar a un objectiu per una senda, de ser fiable i de lliurar allò compromès. Dit això, i mirant-me a mi i a d’altres dones de la meva generació (soc de la Generació X), el lideratge de les dones és diferent al dels homes per tots els estereotips que, fruit de l’educació que hem rebut, ens marquen en la forma de liderar. Haver estat minoria ens ha fet preparar-nos més per destacar i no quedar-nos enrere. Haver de ser perfectes, educades per tenir cura de la família (fills o pares) ens ha fet ser molt més líders d’equip i buscar el consens. Als nois de la meva generació, els van ensenyar que plorar era de noies, i això ens ha fet més properes, ens ha fet mostrar les nostres emocions i la nostra vulnerabilitat, la qual cosa és molt positiva. També per l’entorn que ens ha envoltat, busquem sempre la transparència. Com a àrees de millora, però, diria que hem d’arriscar més en les apostes internacionals o que suposin mobilitat, tot buscant el suport familiar. I hem de ser, també, més ambicioses en les negociacions salarials.

“El lideratge de les dones és diferent al dels homes per tots els estereotips que, fruit de l’educació que hem rebut, ens marquen en la forma de liderar.”

Ara que els permisos de paternitat ja són iguals per a tots dos progenitors, podem esperar que la dona deixi de ser la gran perjudicada laboralment en tenir fills?
Això és una ajuda, no hi ha dubte. Sobretot, en la mentalitat familiar i trencant estereotips. No obstant això, crec que ajudarà més la flexibilitat del teletreball.

“El teletreball és el gran aliat per a la conciliació laboral. I en aquest sentit, cal repensar la conciliació de la vida laboral i familiar, especialment per a la dona. És desitjable plantar solucions des de la major flexibilitat. El presentisme —aquest mal endèmic de les nostres empreses— ha de deixar pas a la feina per objectius, a la maximització de l’eficiència i de la productivitat.”

És autora del llibre Smart Cities: una visión para el ciudadano (LID Editorial, 2017). Digui’m, com seran les grans urbs d’aquí deu anys? Estem preparats per assumir tants canvis en tant poc temps? On quedarà el component humà en una societat altament digitalitzada?
Mentre les màquines no puguin pensar ni decidir, els humans seguirem tenint un paper rellevant. L’element humà serà imprescindible, en qualsevol cas, perquè en aquest nou entorn l’ètica i els valors tindran molta importància. Les grans urbs seran llocs més amables amb el medi ambient, amb menys pol·lució, amb mobilitat reduïda (ja no anirem cada dia a l’oficina), amb cotxes autònoms, amb moltes zones verdes amb serveis a mida dels seus ciutadans. La connectivitat no serà un problema ni a les grans urbs ni a les zones rurals. Els fons europeus de recuperació ajudaran que Espanya afronti la digitalització amb les inversions necessàries i això és una gran notícia. Estarem preparats? Sens dubte. Mirem la nostra capacitat d’adaptació en aquests dotze mesos des que va començar la pandèmia. Hem avançat més en aquest últim any en utilització d’eines digitals que en els últims quinze!

“Mentre les màquines no puguin pensar ni decidir, els humans seguirem tenint un paper rellevant.”

Vostè defensa una actitud optimista davant la vida. Però és difícil veure el got mig ple amb la que està caient. Multitud d’ERTO, tancaments d’empreses, conciliació familiar impossible que ha obligat moltes dones a renunciar a la seva carrera professional… Realment podem treure alguna cosa bona de l’actual crisi del coronavirus?
D’aquesta pandèmia en sortiran molts aprenentatges —i ja sabem que l’aprenentatge és dolorós— i molts, molt positius. L’acceleració de l’adopció de les eines digitals sense límit d’edat ha estat una cosa molt important en tots els àmbits de les nostres vides: en l’àmbit de la salut i de la medicina, de l’educació, del govern corporatiu, en l’àmbit de la feina… En aquest últim, identifico una gran oportunitat de canvi per a un país com Espanya, que té el major índex d’envelliment i el menor índex de natalitat d’Europa, i tots els reptes que això comporta, en termes de ràtio de dependència, sostenibilitat de les pensions, etc. El teletreball és el gran aliat per a la conciliació laboral. I en aquest sentit, cal repensar la conciliació de la vida laboral i familiar, especialment per a la dona. És desitjable plantar solucions des de la major flexibilitat. El presentisme —aquest mal endèmic de les nostres empreses— ha de deixar pas a la feina per objectius, a la maximització de l’eficiència i de la productivitat.
Un altre aspecte positiu d’aquesta crisi és que hem tornat als clàssics, com dic jo. La importància de la salut, de les persones, de la caixa, la liquiditat.

Personalment, amb quines lliçons es queda vostè?
Amb la de que parar és de savis. Quan era petita, em van ensenyar que parar era de ganduls, que sempre havies d’estar fent coses, en permanent moviment. Però aquesta pandèmia m’ha ensenyat que és bo aturar-se i pensar.
Una altra lliçó valuosa és que tots depenem de tots. Ja no hi ha espai per a l’individualisme.

“De petita em van ensenyar que parar era de ganduls, que sempre havies d’estar fent coses, en permanent moviment. Però aquesta pandèmia m’ha ensenyat que és bo aturar-se i pensar.”

Després de 25 anys dedicada al món de les TIC, la mobilitat, la indústria i els serveis digitals, considera que ha complert amb els objectius professionals que tenia quan va començar?
Em sento satisfeta amb el que he viscut i el que s’ha aconseguit. Em sento molt afortunada per haver desenvolupat la meva carrera en una indústria com la de les telecomunicacions.

Quines fites professionals destacaria?
El meu primer treball a IBM com a becària, el llançament del tercer operador mòbil al mercat espanyol: Amena, Nokia i el moment de ser nomenada CEO d’Iberia, el repte de ser directora mundial de Màrqueting de Telefónica reportant a Jose Maria Álvarez Pallete, que va ser qui va confiar en mi, i, sense dubtar-ho, la meva entrada a Cellnex com a consellera independent. I el meu primer Consell.

Quina ha estat la decisió professional més difícil que ha hagut de prendre?
Haver d’acomiadar moltes persones que vaig contractar per al projecte del quart operador mòbil (Xfera), perquè els accionistes van hivernar la companyia en plena crisi financera i bombolla d’Internet.

“Haver d’acomiadar moltes persones que vaig contractar per al projecte del quart operador mòbil (Xfera), perquè els accionistes van hivernar la companyia en plena crisi financera i bombolla d’Internet, ha estat la decisió més difícil de la meva carrera.”

I de quina se sent més orgullosa?
D’estar al Consell de Companyies com Cellnex —que, sens dubte, és un exemple de visió, execució i governança, on avui presideixo, a més, la Comissió de Retribucions, Nomenaments i Sostenibilitat (la qual cosa és, per a mi, un gran orgull )— i Gestamp Automoción —un altre exemple de companyia internacional amb un gran líder al capdavant, Francisco Riberes, capaç d’executar una visió de forma impecable—.

Si pogués tornar enrere en el temps, què canviaria?
La meva quota de temps per cuidar-me i protegir la meva vida (familiar i personal). Definitivament, no he dedicat prou temps a la meva salut i als meus éssers estimats. Clarament un error de què aprendre i que recordo als meus fills sovint. Només es viu una vegada.

Quins reptes de futur li queden per abordar?
Molts i diversos. Escriure en anglès una nova edició del meu llibre Smart Cities, viatjar a l’Índia amb la Fundació Vicenç Ferrer a conèixer les meves dues nenes apadrinades, fer un programa d’ESG a Standford, muntar un bon comerç electrònic de productes orgànics d’origen Cantàbria i fer la volta al món en veler amb el meu marit.

Enviar Comentari